Resultats de la cerca

Segons el mètode que segueix en el seu desenvolupament, és descriptiva si estudia morfològicament les distintes fases del desenvolupament, comparada si estudia l’embrió establint les similituds entre els diversos grups taxonòmics, i fisiològica si té per objecte l’estudi funcional dels processos morfogenètics, essent-ne aleshores l' experimental la base empírica Ja Aristòtil tractà de solucionar el problema de l’ontogènia suposant que la substància del fill procedia de la mare, mentre que la forma , o principi creador , era aportada pel pare Aquest fou l’origen de la tesi preformacionista ,…

Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les…

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària,…

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…

Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…

Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…

El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la…

Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…

Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…

Situació Panys de mur, en un dels quals hi ha oberta una porta d’entrada F Tur Les restes del castell d’Avinyonet són situades a tocar de l’església de Sant Esteve d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 El camí per anar-hi és, doncs, el mateix que indiquem per arribar a l’església Història Al final del segle XI apareixen les primeres dades documentals de l’existència d’un senyor del lloc d’Avinyonet L’any 1090, en un document, és esmentat un Berenguer d’Avinyó, el qual també signà, el 1107, el document que feu fer el comte Bernat III de Besalú de donació de tots els comtats que…