Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
Rodolfo Halffter Escriche
Música
Compositor castellà.
Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…
,
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
La Transatlàntica i la Mallorquina de Vapors. 1913
El mapa de les línies regulars de les companyies catalanes de navegació just abans de la Primera Guerra Mundial, com també el de les línies de la telegrafia elèctrica, pot ajudar a configurar els horitzons catalans de la primera globalització El protagonisme inicial, el van tenir les illes Mallorca, Menorca i Eivissa, i Cuba Però la gran empresa de transport marítim, la Companyia Transatlàntica, va tenir la seu central a Barcelona Rutes de la Companyia Transatlàntica 1913 Tres empreses La primera línia regular de navegació a vapor, al sud dels Pirineus, és del 1837, amb el trajecte entre…
Senesterra
Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.
Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator vers el 1302 i…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Corredor Mediterrani
Nom que rep l’eix d’intercanvis centrats en la costa mediterrània de la península Ibèrica des d’Algesires amb la resta de la Unió Europea, molt especialment vers el nord i la meitat est del continent.
És format, principalment, pels territoris coneguts amb la designació Euroregió de l’Arc Mediterrani acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que comprèn Catalunya , el País Valencià , les Illes Balears , Múrcia i la part oriental de la comunitat autònoma d’ Andalusia , a Espanya, Andorra i la regió Llenguadoc-Rosselló , a França El potencial d’aquests territoris, identificat ja als anys trenta, prové sobretot per la contigüitat del País Valencià, Catalunya i les Balears, que generen prop del 40% del PIB producte interior brut de l’Estat espanyol i el 50% de les exportacions Tot i això, el…
Els italians a Mallorca
Les Balears gaudien d’una gran importància estratègica, perquè, en estar situades al bell mig de les rutes entre França i les seves colònies nord-africanes, podien impedir el transport de soldats colonials en cas d’una futura guerra europea El conde Rossi a Mallorca, “Prospettive”, sd Coll R Surroca / GS Des del principi de la Guerra Civil Espanyola, Mussolini va mantenir almenys un vaixell de guerra italià a Mallorca, i el seu enviat, el conde Rossi , reforçà la Falange a l’illa per tal d’assegurar la rereguarda mitjançant la por El control d’aquest sobre la Falange provocà l’animadversió de…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
Ramon Berenguer IV de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1131-62) i regent de Provença (Ramon Berenguer II, 1155-~1157), príncep dominador d’Aragó (1137-62).
Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el 1134 Davant la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina