Resultats de la cerca

Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…

Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…

Situació Façana de migjorn de Sant Andreu de Baltarga, amb la porta emmarcada per un arc de dents de serra ECSA - Rambol L’església de Sant Andreu de Baltarga és situada al poble de Baltarga, al vessant meridional del serrat que porta el seu nom Mapa 35-10 216 Situació 31TDG018912 Baltarga és a llevant de Bellver, a uns 3 km S’hi pot anar des de Bellver, d’on surt de la carretera N-260, la carretera local que va a Alp i passa per BaltargaRMAE Història La més antiga menció de l’església de Sant Andreu de Baltarga data de l’any 891, en què va ésser consagrada pel bisbe d’Urgell Ingobert, a…

Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…

El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important…

Situació Vista del sector nord de l'església, amb l’absis romànic primitiu esdevingut paret de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Donat són al costat del gran casal de Puigverd, situat entre el barranc del seu nom i el de la Figuera En una part de la nau de l’església enrunada es bastí el temple actual, sota la mateixa advocació Mapa 31-12 288 Situació 31TBG865673 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-1311 de Benavarri a Barbastre Un cop passat Aler s’ha d’agafar un camí a mà dreta que surt de l’altra banda del pont que creua el barranc de Puigverd JBP…

El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb…

Les probables restes de l’antiga església romànica de Sant Miquel es troben situades a la planta baixa del campanar octogonal de l’actual església parroquial, gòtica, de Santa Maria Major La historiografia local ha relacionat sempre aquesta església amb l’existència d’una antiga mesquita que, igual que les altres de Balaguer, fou cristianitzada amb la conquesta, i posada sota l’advocació de sant Miquel No hi ha ni notícies documentals ni arqueològiques que avalin aquesta hipòtesi, però podria ser possible per dues raons bàsiques La primera és la probable existència en aquest indret d’un barri…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i…