Sant Martí de Pontós

Situació

Un detall de la façana de ponent on és visible una part de l’obra romànica primitiva i una porta amb llinda, tapiada.

F. Tur

Pontós, cap del seu terme municipal, és situat en una petita vall, a l’interfluvi del Fluvià i la Muga. L’església és al costat nord-oriental del poble, a la part més enlairada.

Mapa: 258M781. Situació: 31TDG933707.

Per la carretera N-II des de Barcelona i Girona cap a Figueres i la frontera, un cop passat Bàscara es troba, a mà esquerra, el camí que porta a Pontós, que és a 2 km.

Història

El lloc de Pontós és esmentat en un document de 31 de maig de 979, pel qual l’ardiaca Oliba i Sunifred, germans de Domènec, donen un alou situat a Pontonos, en el comtat de Besalú, al bisbe de Girona i als clergues i verges de la Seu amb el fi que el seu valor sigui esmerçat a la ciutat de Girona en almoines als pobres i hostatge de pelegrins.

El papa Benet VIII, en una butlla de 1017, confirmava al monestir de Sant Pere de Camprodon, “in Pontons ipsum alodem cum terminis et adjancentiis illorum”. L’any 1020 els comtes de Besalú, Guillem i Giberga, vengueren un alou situat “in comitatu Bisuldunense, infra terminos villa vocitata Pontonnos”.

El castell de Pontós, amb el veí de Creixell, es trobava dins la línia de defensa del comtat de Besalú i pertangué a la família Creixell, barons de Creixell, tot i que d’ençà el 1087 hi ha localitzada una família cognomenada Pontós, relacionada amb el lloc i castell del mateix nom. L’infant Pere adquirí a Blanca de Creixell el castell de Pontós, i essent rei l’amplià i fortificà.

L’any 1381, Joan I en vengué el mer i mixt imperi a Francesc de Sagarriga i de Vilari, i esdevingué centre de la baronia atesa la importància que adquirí Pontós. Entre el 1374 i el 1392 els Sagarriga compraren tots els llocs que formaven la baronia de Creixell que esdevingué comtat l’any 1691, amb el noble Ramon de Sagarriga i de la Fuente.

L’església de Santa Maria de Pontós és inclosa en les relacions del 1279 i el 1280 i en els nomenclàtors del final del XIV, com a església parroquial.

Església

L’església parroquial de Pontós és un edifici construït essencialment al final del segle XVIII, però que conserva restes del temple que el precedí.

Aquestes restes són l’angle i dos fragments de les façanes de migjorn i de ponent, totalment integrades en els murs del temple actual. En la façana de ponent, al costat de la porta actual s’observa una altra porta, amb llinda, aparedada, que correspon a una reforma del temple original, sobre la qual hi ha un ull de bou, també aparedat.

L’aparell amb què són construïts aquests murs és força interessant, car la part inferior, fins a una alçada d’uns 3 m, és fet a base de còdols i petits carreus a penes desbastats, lligats amb abundant argamassa. La part superior del parament és construïda amb carreus perfectament tallats i escairats, disposats molt ordenadament en filades irregulars. Tot i que desconeixem l’estructura de l’edifici al qual corresponen aquests paraments, la seva construcció sembla indicar que sobre la base d’un temple construït probablement al segle XI, s’hi efectuà al segle següent una important reforma.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 16-17.