Santa Maria del Camí (Calldetenes)

Situació

Planta, a escala 1:200, de les restes de l’església, que mostra la seva singular estructura a base d’una nau rematada a llevant per un transsepte sense absidioles.

J. Sarri

Situada sobre una petita elevació del terreny en el jardí de la Torre Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-14 (332): x 43,1 —y 42,3 (31 TDG 431423).

Per la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm al km. 4,5 hi ha l’entrada de la finca Torre Santa Margarida, a 150 m de la porta a mà dreta hi ha una petita elevació del terreny on hi ha les restes de l’església. Es troba dintre una propietat privada i vallada, però faciliten de bon grat la visita. (JSV)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç, terme que després s’anomenà Meda, al lloc de Riudeperes, al clos de la Torre de Santa Margarida. L’església fou sempre una capella dependent de Sant Martí de Riudeperes.

El castell de Sant Llorenç es documenta a partir del 881. El nom del terme començà a vacil·lar al final del segle X, fet que es constata en la venda que el 992 feu el comte Borrell de Barcelona al levita Bonfill, de la família Gurb-Queralt, de la roca de Meda. En el testament del dit Bonfill, del 1007, ja només s’esmenta el castell de Meda.

El riu de Riudeperes es documenta el 948 (in rio que vocant Riudeperas), però el nom del lloc no es documenta fins el 980.

L’església de Santa Maria del Camí fou construïda vers el 1221 pel canonge de Vic, Guillem Gros, fet que recordà el 1240 Berenguer de Subirats, ardiaca de Sant Pere de Vic, en el seu testament, quan deixà una tercera part de la venda de diversos béns a l’església de Santa Maria del Camí, construïda pel canonge de Vic Guillem Gros, difunt.

Aquesta església no tenia la finalitat d’assistir a unes famílies concretes, sinó que servia d’assistència hospitalària als viatgers que passaven davant seu en trànsit cap a Vic o cap a Girona. Més tard canvià l’advocació primitiva de santa Maria per les de sant Bartomeu i santa Margarida. L’edifici va perdurar fins al segle passat, que es va enrunar, com a capella de Sant Julià de Vilatorta, si bé vinculada a la sufragània de Sant Martí de Riudeperes. Actualment només resten els fonaments de l’antic edifici. (APF-ABC)

Església

Es tractava d’una església amb planta de creu llatina amb un únic absis semicircular vers el costat de llevant i una porta a la façana de ponent, al peu de la nau. Només resten les bases de les parets, les quals, ben capçades a una altura de 0,60 m, serveixen de banc de jardí després de la consolidació efectuada per l’arquitecte Josep M. Pericas.

Al centre del creuer hi ha un pedró amb una creu que presideix les runes. L’aparell és de carreus molt ben tallats, disposats en filades regulars, amb les cantoneres ben definides.

D’acord amb la planta conservada, aquesta església devia constituir un exemplar tipològicament singular, puix que es tractaria d’un edifici amb un transsepte sense absidioles o bé amb una capçalera trevolada, de la qual les dues absidioles tindrien una planta quadrada. (JSV)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: La parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufragania San Martín de Riudeperes, “Ausa” II (1955-1957), pàg. 251.