Resultats de la cerca
Es mostren 1269 resultats
Patum extraordinària en el centenari de la Mare de Déu de Queralt
Berga celebra una Patum fora de temporada per Corpus per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat la Patum i el santuari de Queralt El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació
Malgrat

Vista general de l’església de Santa Maria de Malgrat, prop del poble de Malgrat (Cervera, Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cervera, dins l’antic terme de la Prenyanosa (Segarra), situat a la dreta de la ribera de Sió, davant el cap del municipi.
L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada és sufragània de la de Sant Miquel de Prenyanosa Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat , esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona
Josep Pons i Enrich
Josep Pons i Enrich
© Fototeca.cat
Industrial.
Organitzà diverses fàbriques de filats i teixits de cotó a Sallent 1845, Navarcles 1851, Sant Joan de Vilatorrada 1852 i Manresa 1853 El 1876 fundà la Colònia Ponç de Puig-reig Berguedà Fou fundador i director de la Caixa d’Estalvis de Manresa i promotor dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa per Manresa i de Manresa a Berga
Baltasar de Muntaner i de Sacosta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12
Bartomeu Blanch i Castells
Música
Compositor.
Fou escolà de Montserrat 1824-32, deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell Organista a Cardona 1832, mestre de música a Berga, mestre de capella a Terrassa 1850 i, entre el 1857 i el 1865, a Montserrat, d’on passà a l’Amèrica del Sud L’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell
Santa Eugènia (el Soler)
Art romànic
Església esmentada als segles X i XI Sancta Eugenia, 988 “villa S Eugenie super ipsa ripa que dicunt Tovorí”a , 1048 El 1258 ja era qualificada de “deserta” herema pel bisbe Bernat de Berga, el qual la donà al prevere que havia installat a l’església de Sant Domènec Avui no en queda cap rastre visible
Pere Gussinyé i Gironella

Pere Gussinyé i Gironella
Pintura
Pintor.
Es formà a Olot amb Berga i Boix, i a Barcelona a l’acadèmia Mallol i al Cercle Artístic de Sant Lluc Ha fet nombroses exposicions als Països Catalans i ha participat en exposicions collectives espanyoles i sud-americanes La seva pintura, influïda per l’impressionisme, posà al dia el paisatgisme de l’escola d’Olot
Banc de Manresa (1881)
La constitució Títol del Banc de Manresa, 1881 El Banc de Manresa es constituí a la mateixa ciutat de Manresa el 17 de novembre de 1881 L’objectiu social —molt genèric— destaca les operacions comercials —“ girar, descontar y negociar toda clase de efectos y valores, hacer préstamos, recibir depósitos, llevar cuentas corrientes ”— i les obres públiques “ obtener concesiones de obras de pública utilidad ” art 4 dels estatuts El capital serà de 10 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 500 pessetes El desemborsament inicial serà del 5% del nominal —25 pessetes—, com era preceptiu…
Castell de Blancafort (Cercs)
Art romànic
Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina