La constitució
Títol del Banc de Manresa, 1881.
El Banc de Manresa es constituí a la mateixa ciutat de Manresa el 17 de novembre de 1881. L’objectiu social —molt genèric— destaca les operacions comercials —“girar, descontar y negociar toda clase de efectos y valores, hacer préstamos, recibir depósitos, llevar cuentas corrientes”— i les obres públiques: “obtener concesiones de obras de pública utilidad” (art. 4 dels estatuts).
El capital serà de 10 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 500 pessetes. El desemborsament inicial serà del 5% del nominal —25 pessetes—, com era preceptiu i es preveu el d’un 20% més en un termini breu. El primer accionista serà Climent Asols amb 6 000 accions —un 30% del capital—, un industrial tèxtil que serà el fundador de la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics SA (1902), a Castellgalí. Serà un dels quatre directors del banc i vocal del Consell, mentre el seu cunyat —Francesc Claret— n’és el vicepresident. El president era Lluís G. Soler, advocat i propietari. Al Consell d’Administració destaquen els industrials —Ignasi Pons i Enrich, Portabella, Vallès—, i els comerciants de farina —Casajuana i Solà—.
Aquest va ser el primer Consell d’Administració (1881) del Banc de Manresa:
- President – Lluís Gonzaga Soler i Mollet
- Vicepresident – Francesc Claret i Reguant
- Directors – Climent Asols i Bovets; Marià Batlles i March; Francesc Calaf i Bordes; Ignasi Pons i Enrich; Avel·lí Vallès i Coma
- Vocals – Josep Casajuana i Ponsa; Manuel Fortuny i Torrens; Josep Portabella i Cots; Ignasi Oms i March
- Administrador – Antoni Solà i de Mas
Les obres del ferrocarril de Manresa a Berga
El 7 de juny de 1881 s’havia creat a Barcelona la companyia que es proposava construir el ferrocarril de Manresa a Berga. Hi havia manresans i barcelonins disposats a comunicar la capital del Bages amb l’alt Llobregat, fent així un gran servei a les poblacions del seu recorregut, però especialment a les colònies industrials cotoneres de l’alt Llobregat i a les mines de carbó que es començaven a explotar a Fígols i Cercs.
El 17 de març de 1882 es va subscriure un contracte entre el Banc de Manresa i el Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga en el qual el Banc de Manresa es feia càrrec de la construcció de la línia. Consta que aquest banc va ser el principal constructor fins a Guardiola de Berguedà.
La dissolució: feblesa financera i esllanguiment
El Consell d’Administració va demanar un segon dividend passiu del 5% del capital nominal al març del 1883 i un tercer del 10% l’octubre del mateix any. El segon devia ser mes o menys atès, però el tercer va convertir una bona part dels accionistes en deutors del banc, i així li limitaren els recursos disponibles. S’iniciarà aleshores una llarga discussió entre Consell i accionistes deutors, en la qual els primers amenacen de donar com a caducades les accions, amb la consegüent pèrdua dels diners desemborsats, mentre els segons es queixen i demanen la liquidació de la societat.
Per cartes publicades al Diario de Barcelona, el 1883, coneixem uns quants d’aquests accionistes morosos que van posar les seves accions a la venda molt per sota del seu valor nominal i dels accionistes que els les van comprar. Segons aquests accionistes el banc tenia aleshores en cartera 1 000 accions del Ferrocarril de Manresa a Berga —en construcció—, del Banc Hispano-Colonial —que sempre van cotitzar a bon preu— i del Banc Ibèric —mala inversió—.
El Consell del Banc, portant a la pràctica les seves amenaces, va donar per caducades una gran quantitat d’accions —7 de desembre de 1883—. El banc es mantindrà mentre construeix la línia ferroviària, però amb un perfil molt baix. I s’acaba sense fer soroll, i sense que cap cronista manresà n’expliqui la fi.