Resultats de la cerca

Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles  L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que…

Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…

Vida El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi , que foren guardonats Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva 1933 Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote 1934, migmetratge documental i poètic…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…

Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Encara que la institució universitària fou confirmada per Gregori XIII el 1574, no començà a funcionar fins el 1577, i fins el 1588 el rei no li concedí el privilegi de conferir graus acadèmics Hom hi ensenyava gramàtica, arts i teologia Suprimida per decret filipista el 1717, fou convertida en Estudi Literari, incorporat a la Universitat de Cervera el 1724 Aquesta nova institució fou clausurada el 1846 La represa d’estudis universitaris no tingué lloc fins el 1970, que fou inaugurada una delegació de la Universitat de Barcelona El 1991 els centres d’estudis agrupats sota el nom d’Universitat…