Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
Tritó meridional
Morfologia El tritó meridional Pleurodeles waltl és un animal gros, de color bru, proveït d’unes característiques prominències costals molt marcades i sovint de color taronja com en el cas de l’individu de la fotografia, i amb el cap gros i deprimit Javier Andrada També anomenat, ben impròpiament, peix marí, és un tritó comparativament enorme, molt robust, que pot tenir una longitud total de 30 cm, per bé que habitualment és més petit El seu cap és molt deprimit, més llarg que ample, amb el musell arrodonit els ulls són petits, en posició dorsilateral Hi ha un plec gular El cos és fort i…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer…
papaier
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les caricàcies, dioic, cauliflor, de tronc suculent, de fulles grosses, alternes, palmatipartides i llargament peciolades, de flors grogues, unisexuals, regulars i pentàmeres, i de fruits bacciformes, les papaies
.
És oriünd de l’Amèrica Central, però és comunament conreat en moltes altres zones tropicals
tora
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides en segments linears, de flors grogues, en raïm, i de fruits formats per cinc fol·licles.
Habita roquissars i prats, als Pirineus i altres serralades de l’Europa centromeridional
llunetes
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles basals lanceolades, més o menys dividides, de flors grogues en raïm i de fruits siliculosos dídims.
Es fa en roquissars i en llocs incultes, a l’Europa central i meridional
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
cabomba
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques mucilaginoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles peltades, les flotants enteres i les submergides molt dividides en segments linears fins, i de flors petites, solitàries, blanques o grogues.
És originària de l’Amèrica tropical i temperada C caroliniana , perenne, és comuna als aquaris
ungla de canari
Ungla de canari
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors grogues, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.
Es fa en llocs secs i sorrencs, a la regió mediterrània
safranó
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de flors grogues o vermelloses, semblants a les del safrà, amb propietats tintòries i d’ús culinari, i fulles coriàcies ovatolanceolades, pròpia de l’Àsia oriental.