Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
crèdit de participació
Dret civil català
Dret que té el cònjuge que ha obtingut menys guanys durant la vigència del matrimoni regulat pel règim econòmic de participació en els guanys, de percebre la meitat dels beneficis de l’altre cònjuge, que els ha obtingut en més quantitat.
El crèdit de participació en els guanys es pot pagar en diners o mitjançant l’adjudicació dels béns determinats això darrer serà a petició de qualsevol dels cònjuges Encara que el creditor del dret de participació pot exigir immediatament el pagament a partir del moment en què es determinin els guanys obtinguts per cada cònjuge, també és possible ajornar-lo o pagar-lo en terminis en cas que ho demani el deutor, sempre que ho garanteixi suficientment En cas que en el patrimoni del deutor no hi hagi béns suficients per a pagar el crèdit, el creditor, per a assegurar el…
Agnes Baltsa
Música
Mezzosoprano grega.
Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que…
Lella Cuberli
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G…
Jordi Casas i Bayer
Música
Director de cor català.
Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i posteriorment ho feu a Barcelona, on es llicencià en dret El 1966 fundà el cor infantil El Virolet i el 1972, la Coral Càrmina, que dirigí fins el 1987 Del 1986 al 1988 fou director del Cor de la RTVE i després ho fou de l’Orfeó Català 1988-98 Ha estat director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació 1990 Ha compaginat la seva tasca de director amb la docència i ha impartit diversos cursos als Països Catalans, la resta de l’Estat espanyol i Europa Ha dirigit el festival Europa Cantat…
adreçar
Transports
Posar dret un vaixell quan és més tombat d’una banda que de l’altra.
Hom ho fa traslladant pesos
càmera estenopeica
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera fotogràfica en què un petit forat fa les funcions de lent convergent.
Les primeres càmeres obscures ho eren
pianissimo
Música
Indicació, en una partitura musical, que cal interpretar aquell fragment amb una sonoritat molt suau.
Hom sol indicar-ho pp o ppp
treure de punts
Escultura
Desbastar la matèria que hom vol esculpir a partir dels punts establerts en ella, que marquen els contorns de l’escultura definitiva.
Hom ho realitza generalment mitjançant procediments mecànics
caducicordat
Zoologia
Dit dels urocordats en els quals el notocordi només és present en l’estat larval.
Ho són els taliacis i els ascidiacis
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…