Resultats de la cerca

La seva església depèn d’aquesta parròquia El lloc és esmentat el 839 Formà part del vescomtat de Castellbò

Mapa de les esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Sant Esteve d’Alàs Sant Martí d’Alàs Sant Jordi d’Alàs Sant Lleïr de Vilva Sant Pere de Torres Santa Maria de les Peces Sant Cebrià a Alàs Sant Just i Sant Pastor de Cerc Sant Julià de Ges Sant Nazari de Cerc Sant Llorenç de Cerc Sant Jaume del castell de Sant Jaume Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Sant Romà de Banat Sant Iscle de Vilanova Santa Cecília de Vilanova de Banat Sant Esteve de Lletó Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó Sant Miquel del mas de Sant Miquel Santa Eulàlia de Cerqueda…

Situació Aspecte de la façana de llevant d’aquest edifici proper al mas Favà, d’orientació invertida ECSA - JA Adell L’església es troba situada prop del mas Favà, al mig del bosc Mapa 34-11253 Situació 31TCG521790 S’hi arriba per una pista que surt de Cabó i que va resseguint la vall aigua amunt A uns 4 km de Cabó, i passat el mas Favà, cal agafar un camí que, en 500 m, porta a l’església JAA Història Esmentada ja l’any 867, la vila de Favà apareix relacionada amb freqüència en la documentació de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, dels segles X al XII, i…

La seva església depenia de la parròquia de Gramós

L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de SantPere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a…

Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…

L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’ Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’ Arasuze Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall com a tal la vila d’ Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019,…

Formà part del terme de Pallerols del Cantó fins l’any 1972

De la seva església parroquial Santa Coloma depenen les de Cercedol i de Castellnovet