Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
La chica del gato
Cinematografia
Pel·lícula del 1943; ficció de 80 min., dirigida per Ramon Quadreny i Orellana.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Aureliano Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT L’obra homònima de Carlos Arniches GUIÓ ACampa, RQuadreny FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Josita Hernán Guadalupe, Juan Espantaleón Don Sigmundo, Fernando Fernán Gómez Paco, Pilar Guerrero Nena, Fuensanta Lorente Doña Chucha, Luis Pérez de León Eulalio, Emilia Clement Eufrasia, Manuel G del Castillo Álvaro ESTRENA Barcelona, 09111943, Madrid,…
Blanca I de Navarra
Història
Reina consort de Sicília i després reina propietària de Navarra i comtessa de Nemours.
Filla de Carles III el Noble i d’Elionor de Castella, el 1402 es casà amb Martí el Jove , rei de Sicília, del qual tingué un fill 1406, Martí, que morí infant En morir Martí el Jove, Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial 1409-15 No aconseguí de dominar els barons de Sicília, que es dividiren en dues faccions rivals, capitanejades l’una per Sanç Roís de Liori, en la qual se sostingué la reina, i l’altra per Bernat de Cabrera La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà, hereu del seu fill a la corona siciliana La persona de la reina fou cobejada pels qui pretenien…
Wenceslau de Molins i de Lemaur
Història
Militar
Militar.
El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a…
Banū Qasī
Família muladí originària de la regió navarresa de l’Ebre, la qual, unes vegades al costat dels emirs de Córdova i d’altres en franca revolta, aconseguí (segles VIII-X) de formar un regne propi, amb l’aliança freqüent dels regnes veïns.
Provenia del comte Cassius, el qual renegà el cristianisme per conservar les seves propietats davant la irrupció de Mūsà ibn Nuṣayr a la península Ibèrica Mūsà ibn Fortun , net del comte visigot, es mantingué sota l’autoritat de l’emir Hišām I, i en morir 789, la seva vídua es casà amb Ennegó Aritza de Pamplona, regne que governà com a valí el seu fill Mutarrif ibn Musà ibn Fortun Un altre fill, Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun , arribà a governar sobre un territori que comprenia Tudela, Osca i Saragossa Enfrontat amb el veí regne asturià, fou derrotat per Ordoni I 859, i el seu poder…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona pistolerisme…
Juan Oliver
Pintura
Pintor d’origen desconegut, que el 1330 signà el Retaule mural de la Passió del refetor de la catedral de Pamplona.
El seu estil, d’una gran sensibilitat i imaginació, és una mica arcaic, bé que les figures i la composició guarden una certa simetria entre elles Hom l’ha cregut d’origen anglès pel seu estil afí al de determinats mestres anglesos
Domènec Batet i Mestres
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…
batalla d’Atapuerca
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla d’Atapuerca (Burgos) al setembre del 1054 entre els fills de Sanç III de Pamplona, Garcia V de Pamplona i Ferran I de Castella, a causa de les aspiracions d’aquest darrer als territoris castellans que havien ampliat el regne de Navarra.
Garcia V fou mort en el combat, i en el mateix camp de batalla esdevingué rei el seu fill Sanç IV, el qual hagué de retre vassallatge al seu oncle Ferran I s’annexionà el nord-est de La Bureba
casal
Entitats culturals i cíviques
Entitat, de caràcter popular, específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques, semblants a les dels centres o cercles formats a la segona meitat del segle XIX.
Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…
‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova
"Abd al-Rahman III de Còrdova Dirhem encunyat a Madinat al-Zahra’ (948-969)
© Fototeca.cat
Història
Califa de Còrdova.
Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de Pamplona,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina