Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Sant Jaume de Bràfim
Art romànic
Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de Vilabella,…
Convent de Santa Clara (Lleida)
Art romànic
El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges” L’any 1576, a causa del mal estat de l’edifici i de la insalubritat…
Miquel Domènech i Veciana
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh Pennsilvània, on feu construir…
Miquel I de Romania
Història
Rei de Romania (1927-30 i 1940-47) i príncep de Hohenzollern-Sigmaringen.
Fill de Carles II de Romania i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat el 1948 amb Anna de Borbó-…
direcció

Mecanisme de direcció d’un automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment —amplificant-ne l’esforç— cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…
André Mocquereau
Música
Musicòleg francès.
Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions facsímils de…
August Wilhelm Ambros
Música
Musicòleg, pianista i compositor austríac.
Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es traslladà amb la…
Marià Baixauli i Viguer
Música
Compositor, mestre de capella, musicòleg i folklorista valencià.
Vida Es formà, com a escolà de la catedral de València, sota el mestratge de Josep Maria Úbeda També rebé algunes lliçons de Salvador Giner Actuà com a mestre de capella de la catedral de Tortosa fins que el 1893 guanyà la plaça de Toledo i substituí Ciríaco Jiménez Ugalde Poc després ingressà a l’orde dels jesuïtes i esdevingué organista a València Collaborà amb F Pedrell i JB Guzmán en la recuperació de la música polifònica del Renaixement hispànic Realitzà un ampli estudi de les obres musicals de sant Francesc de Borja, entre les quals descobrí un drama litúrgic representat a Xàtiva A l’…
Jardí Botànic de Barcelona
Institució municipal situada al parc de Montjuïc, inaugurada el 1999 amb la finalitat d’esdevenir centre de referència de la flora mediterrània.
La realització del projecte anà a càrrec d’un equip interdisciplinari arquitectes, horticultors, biòlegs per tal d’aconseguir reproduir paisatges característics de les cinc regions mediterrànies del món i adaptar la distribució a la topografia pròpia del terreny escollit Amb el suport de l’ Institut Botànic de Barcelona IBB, des del punt de vista científic, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica mediterrània, en promou el coneixement a través d’activitats adaptades a collectius amb característiques diverses i, alhora, sensibilitza el públic vers el respecte a la natura…
Maria Vila i Panadès
Maria Vila i Panadès
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina