Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Sahagún
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la Tierra de Campos.
Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara…
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en…
Dimini
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític de Tessàlia excavat per Tsountas el 1903.
És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-…
torre de Ventallols
Castell
Petit castell medieval de l’antiga Olèrdola (Alt Penedès) l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues .
El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’església i el…
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel…
estany d’Espolla

Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a…
monestir de Cornellà de Conflent
Priorat
Canònica augustiniana (Santa Maria de Cornellà de Conflent) fundada com a priorat l’any 1097 per Guillem Jordà, comte de Cerdanya, complint la voluntant del seu pare Guillem Ramon.
El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de…
buriat | buriata
Etnologia
Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).
El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els russos els…
gòtic
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del grup òstic.
Actualment desapareguda, ha estat un mitjà útil en la reconstrucció del germànic primitiu, anterior a la fragmentació lingüística Alguns dels seus trets formals eren accent d’intensitat en la síllaba inicial, restes del dual, manca d’article, etc L’obra més important en gòtic coneguda actualment és la traducció de la Bíblia feta pel bisbe visigòtic Úlfila s IV, escrita en un alfabet basat en el grec i completat amb elements del llatí i el rúnic La còpia conservada, originària de la Itàlia del nord, deriva segurament d’una versió trilingüe en gòtic, grec i llatí La major part d’…
El Pont del Pont de Cabrianes (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Les restes del pont romànic són situades als peus dels pilars centrals de l’antic pont, el qual s’aixeca sobre el Llobregat, proper, aigües amunt, al pont actual, en un indret on coincideixen els extrems dels municipis de Sallent, Artés, Calders i Navarcles Long 1°54’22” - Lat 41°46’23” Hom arriba al Pont de Cabrianes a través de la carretera de Manresa a Artés, la qual arrenca, a mà esquerra, de la de Manresa a Vic, quan hom arriba a Torroella de Baix Pont Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina