Resultats de la cerca

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela, elaborà també una extensa…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià sense…

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI…

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956,…

Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de Catalunya i…

Tot i que solen ésser líriques, les èglogues poden incloure una possible interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg Els exemples més interessants de la poesia antiga són els Idillis pastorals de Teòcrit i les Bucòliques de Virgili Conrearen aquest gènere Dant, Boccaccio i Petrarca, que prenunciaven d’alguna manera les tendències renaixentistes El Renaixement fou l’època de gran difusió del gènere, en les seves variants lírica i dramàtica el conrearen Ronsard, Poliziano, Juan del Encina, Lucas Fernández i Gil Vicente Als s XVI i XVII compongueren…

Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus…

Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia de Campomanes…

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de…