Resultats de la cerca

Situació Façana de l’església de la Pietat de la Roca F Tur L’esglesiola es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dona nom a l’agregat de la Roca La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelancà, és al punt més alt d’un agrupament de cases esglaonades dalt la serralada de Sant Bernabé És a 2 km al sud-est del cap del municipi de Vilallonga de Ter, a l’aiguabarreig de la riera d’Abella amb el riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG452859 NPP Història La capella castellera de la Pietat de la Roca, és situada al costat de l’antiga fortalesa de Pelancà o de la Roca de…

Situació Rellevant aspecte de l’esperó que configura l’extrem nord-oest d’aquest castell, emparentat per estructura i situació amb el de Mur ECSA - J Bolòs Vista interior de la fortalesa des de la banda meridional, amb la façana de la torre triangular que el delimita ECSA - J Bolòs El castell és situat damunt del poble actual, a l’extrem d’un serrat És visible des de tot arreu Sembla una avançada del castell més important de Mur, que resta més amagat respecte a la conca de Tremp Mapa 33-12290 Situació 31TCG245634 S’hi pot pujar per la pista que mena a Mur Quan som a Collmorter, a l’extrem del…

El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat  novembre del 1847 - març del…

Teixit de Santa Anna de Barcelona Fragment de teixit trobat al sepulcre de Sant Daniel d’aquesta església, amb decoració de rengles de cercles que inscriuen figures d’aus ECSA - G Llop El museu Episcopal de Vic conserva un fragment de teixit procedent del sepulcre de Sant Daniel de l’església de Santa Anna de Barcelona És un tipus de teixit decorat per línies horitzontals de cercles, el que s’anomenava en els documents medievals pallia rotata Les rengleres de cercles són de dos tipus, una amb cercles grans i l’altra amb cercles més petits Els cercles grans tenen al seu interior dos ocells…

Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…

Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…

Situació i presentació Aiguafreda és un municipi de transició entre les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, a la qual pertanyé per decisió popular des del 1987, quan es va votar per majoria 90% la seva dependència administrativa a la comarca vallesana Més tard, el maig del 2022, els veïns d’Aiguafreda, amb un 60% dels vots, aprovaren que el municipi deixés de pertànyer al Vallès Oriental i passés a formar part d’Osona, comarca amb la qual està estretament vinculat, i el febrer del 2025 el govern de la Generalitat aprovà el projecte de llei per fer efectiu el canvi Finalment el 23 de…

Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…

Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Santa Coloma de Bonansa Sant Aventí de Bonansa Sant Roc de Bonansa Sant Genís de Bibils Sant Salvador de Bibils Sant Cristòfol de Sirès Sant Bartomeu de Sirès Sant Miquel d’Espollà Sant Pere de Gavarret Sant Serni de Gavarret Sant Hilari de Buira Sant Climent de la Torre de Buira Mare de Déu de la Mola Montanui Sant Marc de Montanui Sant Esteve de Ginast Sant Martí de Vinyals Mare de Déu de Viuerri Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu Sant Pere de la Quadra abans Sant Julià de Vallsenyiu Santa Eulàlia de…

Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona De jove estigué a Sardenya al servei reial 1354, i prengué part en la guerra de Castella Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut 1363 Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona 1368 i 1370 i a les de Montsó 1388 Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya 1361 i fou castellà de Perpinyà Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts 1363 Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris 1370, des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort…