Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
anèmia ferropènica
Patologia humana
Anèmia caracteritzada per la disminució o absència dels dipòsits de ferro a l’organisme, baixa concentració sanguínia de ferro, baixa saturació de transferrina i baixa concentració de l’hemoglobina o de l’hematòcrit.
És el tipus d’anèmia més freqüent en la població general, i la deficiència nutricional més comuna a tot el món Les causes d’anèmia ferropènica més freqüents són un augment de la utilització del ferro per gestació, alletament o creixement corporal ràpid en la infància, les pèrdues fisiològiques durant la menstruació o pèrdues patològiques com hemorràgies i les alteracions en l’absorció del ferro per dietes insuficients o per trastorns de l’absorció Una anèmia ferropènica lleu pot no presentar símptomes Si aquesta és més accentuada, és freqüent presentar irritabilitat, cansament, pallidesa de…
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla…
faringe

Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
Compra de les verdures, les hortalisses i les fruites
Quan es compren les verdures, les hortalisses i les fruites, és convenient d’escollir productes frescos del temps, no solament perquè solen ésser més econòmics sinó perquè segurament contenen més vitamines i tenen un sabor i una textura més pròpia de l’aliment que els productes collits fora d’època i mantinguts per mitjà d’algun mètode de conservació Per això, és recomanable de consultar el calendari de verdures, hortalisses i fruites que indica els mesos de collita de cada un d’aquests productes Cal aclarir que malgrat això que hem dit, les verdures, les hortalisses i les fruites que després…
antinutrient
Alimentació
Bioquímica
Substància que té la capacitat de fer disminuir considerablement el valor nutritiu de l’aliment que la conté.
N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc
escala hedònica
Alimentació
Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.
Comprén des del valor 9 agrada extraordinàriament fins a l’1 desagrada extraordinàriament, passant pel valor mitjà 5 no agrada ni desagrada El recull dels valors de diferents degustadors permet, així, un tractament estadístic que dóna representativitat als resultats degustació
mannà
Bíblia
Aliment que, segons la Bíblia, Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.
Hom ha intentat de cercar una explicació natural d’aquest fet, i generalment l’ha relacionat amb una espècie de tamariu Tamarix mannifera Tant l’Antic Testament com el Nou li donen un caràcter sobrenatural, dins la línia general de l’amor de Déu que guiava el seu poble
macrofàgia
Ecologia
Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
Solen tenir un sistema nerviós evolucionat, com és el cas dels depredadors
presa
Quantitat d’un medicament, d’un aliment, etc, que hom pren d’una sola vegada, per via oral.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina