Resultats de la cerca
Es mostren 1098 resultats
Nemunas
Riu
Riu de Bielorússia i de Lituània (937 km de longitud i 98 200 km2 de conca).
Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Tejada la Vieja
Poblat de l’edat del ferro de Huelva.
És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers
Terranova

El parc nacional de Gros Morne, a Terranova
VisitGrosMorne (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa del Canadà, a l’oceà Atlàntic, a l’entrada del golf de Sant Llorenç, separada de la península del Labrador per l’estret de Belle Isle, al N, i de l’illa de Cap Bretó (Nova Escòcia) per l’estret de Cabot, al SW.
És formada per un altiplà ondulat d’altitud moderada, que arriba a 700 m a les Long Range Mountains, vora el litoral occidental, mentre que la part oriental és més baixa La major part de l’illa és composta de roques precambrianes, bàsicament arcaiques Els Barren Grounds tundra ocupen les altures de la petita península del Nord, el centre-sud i una franja litoral gairebé contínua Forma part de la província del mateix nom Terranova, la població de la qual habita en més de les dues terceres parts a l’illa
Zagros
Serralada
Sistema muntanyós del SW de l’Iran.
S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment
Aguascalientes
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic.
La capital és Aguascalientes Situat a l’altiplà mexicà, als contraforts de la Sierra Madre Occidental, drenat per nombrosos torrents de les conques del riu Aguascalientes i del Calvillo De clima temperat semiàrid, rep el nom de les abundants fonts termals L’agricultura, molt desenvolupada a partir de la segona meitat del s XX amb la introducció del regadiu a gran escala, és la principal activitat moresc, tabac, cotó, blat, alfals, vinya Ramaderia cavalls i mules Hi ha jaciments de zinc, coure i or Ferrocarrils i carreteres a Ciutat de Mèxic i a Tampico
Cundinamarca
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Bogotà L’altiplà de Cundinamarca fou habitat pels txibtxes El 1536 Jiménez de Quesada matà l’últim zipa txibtxa, Tziquesuna, i fundà Santa Fe Fou el primer estat independent de Colòmbia i reconegué Ferran VII com a president de l’estat, bé que en la seva absència fou nomenat Jorge Tadeo González El 1857 la lluita civil entre federals i centralistes desembocà en la constitució de l’estat federal de Cundinamarca Bogotà, Cundinamarca, Tequendama i Zipaquirà La constitució del 1886 centralitzà el poder i Cundinamarca esdevingué departament
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
porta
Geografia
Congost llarg entre muntanyes que permet un passatge còmode.
Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc
Moctezuma I
Història
Cinquè emperador asteca (1440-69).
Fill de Huitzilihuitl , el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, en successió del seu oncle Itzcoatl , continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament Fou succeït pel seu fill Axaiacatl
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina