Resultats de la cerca

Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia

És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a…

L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del collagen especialment el de la lisina i el de l’arginina i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric En conseqüència, l’adob als aldehids és realitzat correntment amb l’ajuda…

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie…

El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment per la Pepa Rompent amb l’Antic Règim, declara que la sobirania resideix en la “nació” Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals Estableix…

La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers El text…

Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…

Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una mostra de l’…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del segle V substituïren l’alfabet…