Resultats de la cerca
Es mostren 2519 resultats
Quim Monzó rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
L’escriptor Quim Monzó rep el cinquantè Premi de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana, que li lliura el president Joaquim Torra Durant l’acte es llegeix una carta des de la presó de Jordi Cuixart, president de l’entitat organitzadora, Òmnium Cultural, i es reivindica l’alliberament dels presos polítics i la llibertat d’expressió, que també esmenta Monzó en el seu discurs
Castell de Clairà
Art romànic
Des del segle XI es documenta el llinatge dels Clairà, que eren senyors del lloc i vassalls del senyor de Canet Al segle XIII consta que Clairà era de domini comtal El 1233 Nunó Sanç va atorgar una carta de privilegis als habitants del castell i la vila de Clairà, que més tard fou confirmada per Jaume I 1244 i l’infant Jaume 1262
Firmilià
Cristianisme
Bisbe de Cesarea de Capadòcia (~230-269).
Fou partidari d’Orígenes i adversari de Novacià Se'n conserva una única carta, adreçada a Cebrià, on pren partit a favor seu en la qüestió de tornar a batejar els heretges convertits Presidí ~264 el concili d’Antioquia, i condemnà les innovacions de Pau de Samòsata referents a la Trinitat És venerat com a sant La seva festa se celebra el 28 d'octubre
Antoni Colomer
Cristianisme
Bisbe missioner dominicà.
Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica 1892 És autor, també, de diverses pastorals i de Carta de la toma de Dan-Song por los franceses 1884
Guillaume-Henri Dufour
Història
Militar
General suís.
Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja
Mateo Múgica
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Bisbe de Vitòria des del 1928, fou expulsat de l’Estat espanyol 1931 perquè conspirà contra el règim republicà, però tornà poc després Feu costat de bon principi a l’aixecament del 18 de juliol, però hagué d’anar-se’n octubre del 1936 perquè simpatitzava amb el nacionalisme basc No signà la carta collectiva de l’episcopat espanyol d’adhesió al general Franco juliol del 1937
Confederació Europea de Sindicats
Organització sindical constituïda el 1973 a Brussel·les per iniciativa de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL), amb l’objectiu de defensar els interessos dels treballadors europeus, en particular davant les institucions europees (UE i EFTA).
Agrupa la majoria dels sindicats dels estats afiliats a una o altra organització La seu és a Brusselles Davant la creixent integració econòmica i legislativa ha reivindicat la salvaguarda dels drets laborals d’una manera homogènia als diversos estats membres Arran de la signatura del Tractat de Maastricht 1992, la Confederació Europea de Sindicats demanà la renovació de la Carta Social Comunitària del 1989
Francesc Cors
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació
,
Himeri
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona.
Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona
assistència mútua
Obligació que hom estableix en els tractats internacionals de defensa o de garantia mútua —clàssicament anomenats aliances— consistent en el deure dels estats signants d’ajudar-se mútuament amb les forces armades en cas d’agressió.
El pacte de la Societat de Nacions del 1919 intentà d’establir aquest sistema de seguretat internacional amb caràcter universal, i l’anomenà seguretat collectiva Els actuals tractats d’assistència mútua contra una agressió OTAN, Pacte de Varsòvia, i d’altres són jurídicament considerats per la Carta de les Nacions Unides acords regionals, i resten teòricament sotmesos al superior control del Consell de Seguretat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina