Resultats de la cerca
Es mostren 3080 resultats
Antoni Olibà
Doctor en lleis.
Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…
Alexandre Josep Oliva
Escultura
Escultor.
Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà
Esteve Solera
Música
Clarinetista i compositor.
Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos…
,
Josep Solé i Barberà
Història
Història del dret
Polític i advocat.
De família del Baix Camp, es formà a Reus des de 16 anys Llicenciat en dret, fou passant de Pere Comas i Calvet i de Josep Andreu i Abelló S'afilià al Bloc Obrer i Camperol 1931-34 i, per mitjà dels comitès d’enllaç de la Unió Socialista de Catalunya, ingressà al PSUC el 1936 Durant la Guerra Civil fou jutge de primera instància de Reus i comissari de batalló Fet presoner febrer del 1939, fou condemnat a mort, indultat i sortí de la presó 1944, però durant anys no pogué exercir la carrera Es destacà per la defensa de presos polítics, especialment de Miquel Núñez i al procés de Burgos contra…
Lluís Sanç i Manegat
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20).
Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava a exercir…
Ramon de Rubí i de Marimon
Història del dret
Magistrat.
Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford
Pere d’Urtx
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1269-93).
Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona, i fou…
Domènec Tresserra
Cristianisme
Missioner dominicà.
Ensenyà teologia a la Universitat de Santo Tomás de Manila 1841 i en fou rector i canceller 1855-74 Intervingué en la campanya contra la laïcització de l’ensenyament 1868 Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila 1861 i traduí del català La iglesia de Cristo 1870, de Jaume Pontí
Lluís Cutchet i Font

Lluís Cutchet i Font
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, poeta, historiador i polígraf.
Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional 1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple…
,
Joan Cayrol
Literatura catalana
Poeta i rapsode.
Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina