Resultats de la cerca

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…

D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema Makhmalbaf Film…

Procedent d’una família amb tradició teatral, estudià interpretació al Max Reinhardt Seminar de Viena i al Lee Strasberg Theatre Institute de Nova York Debutà el 1977 amb la tv movie Der Einstandt i, tot i que participà en nombroses pellícules i telefilms al seu país, la fama internacional no li vindria fins el 2009, any que interpretaria Inglourious Basterds a les ordres de Quentin Tarantino, per la qual rebé, entre d’altres, el premi al millor actor al Festival de Canes i l’Oscar al millor actor de repartiment Després ha participat en pellícules com The Green Hornet 2011, de Michel Gondry…

Els seus primers treballs foren documentals sobre la vida de la classe treballadora, i el 1980 debutà amb Szabadgyalog ‘L’intrús’ Panelkopesolat ‘Gent prefabricada’, 1981 fou la primera pellícula en què treballà amb actors professionals en els papers principals Macbeth 1982 suposà un canvi radical d’estil, ja que es dividia només en dos actes, un de cinc minuts abans dels crèdits i un segon de cinquanta-set minuts de durada Aquest film marcà les bases estètiques de la seva filmografia posterior, caracteritzada per primers plans de gran impacte, plans mitjans abstractes i plans generals molt…

Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…

Es formà com a ajudant de direcció de Marcel Carné, i també amb els màxims exponents de la Nouvelle Vague, Godard i Truffaut, el qual fou el seu principal mentor El 1976 dirigí el seu primer llargmetratge, La meilleure façon de marcher , al qual seguiren Dites lui que je l’aime 1977, Garde à vue 1981, Mortelle randonnée 1983, L’effrontée 1985, La petite voleuse 1988, L’Accompagnatrice 1992, Le sourire 1994, La classe de neige 1998 amb el qual guanyà el Premi del Jurat de Canes, La Chambre des magiciennes 2000, Betty Fisher et autres histoires 2001, La petite Lili 2003, Un secret 2007,…

Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…

Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…

Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘…

Debutà el 1979 amb el curt Prioridad nacional i el 1982 el seu llargmetratge Victoria 392 no pogué ser estrenat a causa de la censura Posteriorment treballà als Estats Units en sèries de televisió, entre les quals cal citar Law & Order 1992, Lifestories 1992-96 i Dr House 2007-09, que compaginà amb la realització cinematogràfica, desenvolupada al seu país, llevat de The Boy Who Cried Bitch 1991, Love Walked In 1997, El mismo amor, la misma lluvia 1999, amb el qual guanyà un premi al millor director de l’Associació Argentina de Crítics i al Festival de Valladolid, El hijo de la novia 2001…