Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
comtat de Santa Maria de Formiguera
Història
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi
Hispani maiores i hispani minores
Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini carolingi La…
Berenguer de Mont-ravà
Història del dret
Jurista.
Canonge sagristà de la Seu el 1426 Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense
Biscarri
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu
Sigmaringen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, a Suàbia, Alemanya, prop del Danubi i al N del llac de Constança.
Petites indústries mecàniques Possessió dels comtes de Hohenzollern el 1534 comtat de Hohenzollern-Sigmaringen Conserva, com a edificis notables, el castell s XI-XIX, que en 1944-45 fou seu del règim de Vichy i l’església parroquial s XVIII
“L’any dels catalans”, segons els cronistes àrabs
“L’any dels catalans”, segons els cronistes àrabs expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a Còrdova per defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers aliats al nou califa Sulayman al-Musta’in
Faneca
Despoblat
Despoblat de la Noguera, al límit entre Bellcaire d’Urgell i la Sentiu.
La torre de Faneca , esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet
baronia d’Albalat i Segart
Història
Feu que comprenia els actuals termes municipals d’Albalat dels Tarongers i de Segart.
Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia
Erbach
Llinatge feudal de la Francònia renana, l’estirp provada del qual és Eberhard d’Erbach (1148).
Els Erbach foren copers dels electors del Palatinat i comtes del Sacre Imperi des del 1532 comtat d’Erbach , al cercle de Francònia Al segle XVIII se n'originaren les línies d' Erbach-Fürstenau , d' Erbach-Erbach i d' Erbach-Schönberg
monestir de Castelldefels

Vista aèria de Santa Maria de Castelldefels i del renovat castell que li fa costat
Fototeca
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró de Barcelona, dins l’actual terme de Castelldefels (Baix Llobregat).
Els comtes Borrell i Letgarda l’uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès La ràtzia d’Almansor 985 féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina