Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Martín Córdoba y Mendoza
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència (1574-78) i de Còrdova (1578-81), i provincial de l’orde de predicadors a Andalusia.
Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa
Francesc Riquer i Bastero
Cristianisme
Religiós franciscà i bisbe.
Regí les diòcesis d’Osca 1384-93, de Vic 1393-1400 i de Sogorb 1400-09 Assistí al concili de Perpinyà 1409 Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat
Patrologiae Graecae cursus completus
Edició general de les obres dels Pares grecs, preparada per Jean-Baptiste Pitra i realitzada per Jacques-Paul Migne en 161 volums (París, 1857-66).
Comprèn tots els escrits cristians grecs fins al concili de Florència 1439, en el text original i la versió llatina n'hi ha una edició que ofereix només la traducció llatina París, 1856-61 És encara avui la collecció més completa Hom acostuma a citar-la amb la sigla PG
Eduard I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1433).
Fill de Joan I, es casà amb Elionor d’Aragó Conquerí Ceuta i prengué part en el concili de Basilea i en la campanya de Tànger Escriví Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela , apologia de la vida guerrera, i Leal conselheiro , collecció de màximes morals i reflexions filosòfiques
Benet XIII

Escultura jacent de Benet XIII a Terol (segle XV)
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…
oració dels fidels
Religió
Cristianisme
Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania
Geórgios Akropolítēs
Historiografia
Historiador bizantí.
Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient
Josep Tost
Cristianisme
Abat benedictí i general de la congregació de Sant Benet de Valladolid.
Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou abat entre el 1749 i el 1753 Féu importants obres en l’església del monestir i en féu daurar el retaule major Assistí al concili de Tarragona del 1752 Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765
Colégio das Artes
Centre fundat a Coïmbra (1547) per difondre les idees del Renaixement a Portugal.
André de Gouveia, el primer director, reuní al seu voltant humanistes que difongueren les idees d’Erasme, Guillaume Budé, etc Posteriorment, el Colégio, sota la dependència dels jesuïtes, es decantà vers una línia més ortodoxa, sobretot després del 1564, que foren promulgades a Portugal, sense cap restricció, les decisions del concili de Trento
cànon
Cristianisme
Part central de la missa el text de la qual, compost segons un gènere literari particular, és una pregària eucarística, en la qual l’església dóna gràcies a Déu per tota l’obra de la salvació.
N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al segle III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina