Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
intervenció de Hartmann
Extirpació del sigma i part del recte, afectats d’una lesió patològica (tumor, perforació, etc), amb la confecció d’una colostomia i el tancament del monyó rectal.
Es duu a terme, gairebé sempre, en situacions d’urgència en què les condicions locals oclusió intestinal, peritonitis o generals del malalt comporten un alt risc de fallida de sutura en cas de fer una anastomosi per restablir la continuïtat digestiva
batista
Indústria tèxtil
Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i robes d’ús interior.
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
Clarmont d’Alvèrnia
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, capital del departament de Puèi Domat, França.
És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central La ciutat, que a començament del s XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial Centre de la indústria francesa del cautxú…
Glasgow
Ciutat
Capital de la regió de Strathclyde, Escòcia, al baix Clyde.
És la veritable capital econòmica d’Escòcia, per la seva activitat comercial, financera i industrial Situada al SW de la depressió dels Lowlands, s’estén entre els Highlands i els Uplands del S L’existència de jaciments de carbó explica el seu desenvolupament industrial i el de les àrees circumdants El centre administratiu i de negocis és a la vora nord del Clyde, al llarg del qual s’estenen les installacions comercials i portuàries Al sud del riu hi ha les vies comercials principals Les àrees industrials es troben disperses en diferents districtes, i les suburbanes contenen barris…
Alfara del Patriarca

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a la dreta del barranc de Carraixet.
Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut un creixement…
formació professional
Educació
Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament…
Just Zaragozá-Bastida i Cucala
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i secretari del…
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació relativa que…
Màntua
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina