Resultats de la cerca

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa…

Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa…

El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell…

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la…

La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…

A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar naixement, matrimoni, econòmic festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita, religiós festes d’iniciació, repetició de mites o polític commemoració d’una acció bèllica El lloc de festa és variable les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les festes…

Vida Juntament amb John Dunstable, fou un dels creadors de l’estil anglès característic de les primeres dècades del segle XV Estigué al servei de Tomàs, duc de Clarence i germà d’Enric V, segurament fins el 1421, any de la mort del duc El 1423 ingressà a la confraria de l’Església de Crist a Canterbury en qualitat, probablement, de mestre de capella Se li atribueixen amb certesa quaranta fragments, que inclouen moviments de la missa i antífones marianes hi ha dotze fragments més que són dó dubtosa La majoria són transmesos pel manuscrit Old Hall Londres, British Library, Add 57950, la…

El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on es podia…