Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Figuerola, fins que al segle XVII es transformà en vicaria perpètua dependent de la parròquia de Fontllonga. Encara que no formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, més tard passà a estar-hi unida fins a la desamortització eclesiàstica.
Les primeres notícies del lloc de Figuerola són de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre els quals hi havia els de Figuerola. L’església degué passar a dependre del monestir de Santa Maria de Meià a partir del 1094, quan es jurà el testament sacramental de Guitard Guillem de Meià, en el qual es feu constar que el difunt donava la quadra de Figuerola al monestir de Santa Maria de Meià. Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Ermengol quan l’any 1110 redactà el seu testament. Així, en el capbreu atribuït a l’any 1137, es fa constar que el monestir tenia l’església del castell de Figuerola.
Les funcions parroquials es confirmen en la visita que l’any 1315 feu el delegat del visitador de l’arquebisbe de Tarragona a les parròquies del monestir de Santa Maria de Meià, entre les quals consta que visità la de Santa Eulàlia de Figuerola. Es mantingué com a parròquia fins l’any 1637, que el prior Jalpí la convertí en vicaria perpètua i hi uní les esglésies de la Maçana, Sant Oïsme i Munnar, si bé a mitjan segle XVII Roig i Jalpí feu constar que l’església de “Santa Eulàlia Virgen, y Martyr, en Figuerola. Es parroquial. Hay en ella una Confraria fundada debajo la invocación de San luan Apostol y Evangelista”.
Actualment no té culte, però es troba en bon estat de conservació.