Resultats de la cerca

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’…

Signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd Collabora habitualment a la premsa, i el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies  Amb Vista cansada 1990, premi Miquel de Palol 1989, Curset de Natació 1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993, La migranya del faune 1995, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona, i Hivernacle 1997, premi dels Jocs Florals de Barcelona, ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intellectual i moral del…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa…

Estudià filologia anglesa al St Catherine’s College d’Oxford i començà a exercir de periodista a Liverpool Entre el 1965 i el 1971 treballà en el diari The Times escrivint crítiques d’obres de teatre, pellícules i programes de televisió, i des del 1971 és crític teatral del diari The Guardian A més de collaborar també en la revista Country Life i el diari New York Times , fou presentador dels programes Kaleidoscope i Critics’ Forum de la BBC Radio 4, i ha participat regularment en programes de ràdio i televisió Ha publicat biografies de l’escriptor Harold Pinter The Life and Work of Harold…

L’edifici, d’estil neoclàssic, fou construït el 1861 per ordre de Napoleó III per a practicar-hi el jeu de paume , un precedent del tennis i altres esports de raqueta actuals Fou destinat a finalitats artístiques des del 1908 i vinculat, fins el 1922, al Musée du Louvre, del qual era un annex A partir d’aquest any l’edifici exposà principalment l’obra d’artistes estrangers Durant l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a dipòsit de les obres confiscades a colleccionistes jueus Posteriorment hi foren installades, per iniciativa de René Huyghe, les colleccions estatals d’…

Estudià a Nova York, al Programa Whitney d’Estudis Independents i a l’Art Institute de Chicago En 1998-2000, essent membre del collectiu activista RTMark, organitzà un seminari que durà vuit mesos, en què es tractaren temes d’art, activisme i internet An Introduction to netart 1994-1999 , obra realitzada conjuntament amb Alexei Shulgin, és un referent clàssic sobre la història de l’art en xarxa Ha participat en prestigioses trobades d’art electrònic com a creadora i conferenciant i mostra el seu treball al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la General Foundation de Viena, el…

Inicià el seu treball al final de la dècada dels vuitanta en l’àmbit de l’escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra Utilitza indistintament diferents llenguatges, com l’escultura, l’objecte, la fotografia, i construeix un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior La contenció narrativa i la depuració formal, un procés de reduccionisme envers l’essencial, esdevenen el vehicle per a elaborar una proposta plàstica com a alternativa de comunicació, en contraposició a la…

Graduat per la Universitat de Bucarest 1952, d’on fou professor de literatura romanesa, camp en el qual fou una de les autoritats més importants, especialment del període contemporani Dins d’aquest camp publicà les obres Romanul românesc contemporan ‘La novella romanesa contemporània’, 1959, on recull la seva obra del 1944 al 1959 De la Alexandru Macedonski la George Bacovia ‘D’Alexandre Macedonski a George Bacovia’, 1984 De la Arghezi la suprarealism ‘D’Arghezi al surrealisme’, 1985  Modernismul românesc ‘El modernisme romanès’, 1985, en dos volums  Limbaje lirice contemporane ‘…