Resultats de la cerca

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra…

Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de…

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana  fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com  Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica apassionada 1985, El…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic El 1836 fou…

És autor d’assaigs brillants com Literatur für Zeitgenossen ‘Literatura per a contemporanis’, 1966, Aussichten des Romans ‘Perspectives de la novella’, 1968, Die Verdrängte Phantasie ‘La imaginació reprimida’, 1972, i de novelles com Der Löwengarten ‘El jardí dels lleons’, 1961, Hausmusik Ein deutsches Familienalbum ‘Vetllades musicals Un àlbum alemany de família’, 1962 i  Panzer-kreuzer Ptjomkin ‘El cuirassat Potiomkin’, 1967 Les dues últimes obres reflecteixen de forma crítica la societat alemanya del moment en relació amb el seu passat feixista També escriví teatre Jettchen…

Es formà a l’escola Francesc Aragó de Barcelona i al Cercle Artístic de Sant Lluc De molt jove entrà al gabinet de l’arquitecte Francesc Folguera Internat al camp de concentració de Sant Cebrià 1939, d’on escapà, i després al d’Argelers 1940, hi dibuixà escenes de la vida dels camps i dels internats l’any 1992 foren dipositades a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals 129 reproduccions d’aquests dibuixos o fotografies El 1941 s’installà al Conflent, primer a Marquixanes i en acabat a Taurinyà Exposà aquarelles amb els Artistes Independents Rossellonesos a Perpinyà 1945 i 1946 i a l’…

Llicenciat en dret per la Universitat de Sevilla el 1988 Començà la seva trajectòria teatral com a director i dramaturg de la companyia El Traje de Artaud juntament amb Pepa Gamboa, i aviat es donà a conèixer en el panorama dramàtic estatal gràcies als importants premis que obtingué, entre els quals destaquen el premi born de teatre, que guanyà dues vegades, amb Los enfermos 1999, i El Instructor 2005, el premi Tirso de Molina per l’obra Los borrachos , 1993 o el premi Marqués de Bradomín gràcies a La oreja izquierda de Van Gogh , 1991 A més a més, ha estat autor de diverses dramatúrgies d’…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…

Estudià a la Scüle fur Gestaltung a Zurich i actualment viu i treballa a París Crític amb la classe política en general, utilitza materials reciclats i reciclables que donen al seu treball una estètica de precarietat El 1999 exposà a la 48a Biennal de Venècia i el 2002 participà a la XI Documenta de Kassel Al MACBA installà la peça Arqueologia del compromís 2001, on escenificava una zona de recerca arqueològica on tot el que es trobava eren referències a desastres històrics contemporanis En la installació del CAC de Màlaga “United Nations Miniature” 2003 recreava desastres de les…