Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
El Gato Montés
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 102 min., dirigida per Roser Pi i Brujas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Star Film Madrid REFERENT LITERARI El drama líric homònim 1916 de Manuel Penella GUIÓ RPi FOTOGRAFIA Issy Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Henri Boulanger MUNTATGE Ismael Nieto MÚSICA MPenella SO René Renault, Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Pablo Hertogs Juan, Juanillo Valenzuela, María del Pilar Lebrón Soledad, Soleá , Vargas, Víctor Miguel Merás Rafael, El Macareno , Mapy Cortés Solilla, Joaquín del Valle Caireles, Juan Baraja Tío Pesuño, Consol Company Frasquita, Paco Hernández Paco Antón, José de Rueda Hormigón, Enrique Castellón Juan…
Club Esportiu Hispano Francès
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…
Zarra
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès entre el riu Reconque i l’alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella.
El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…
Rafael Amargo
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf andalús, de nom de naixement Jesús Rafael García Hernández.
El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…
Ferran Carbó i Aguilar
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de La poesia de Joan Valls 1991, El teatre a València entre 1963 i 1970 2000, La poesia catalana del segle XX 2007…
,
Púbol
Un carrer de Púbol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pera (Baix Empordà), al SE del cap del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell , única peça documentada de l’…
comtat de Gurrea
Història
Títol concedit, el 1884, en substitució del comtat de Ribagorça, a Luis de la Cerda y Cortés, fill dels comtes de Parcent.
El renuncià el 1885
Notícia de Catalunya
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1981 i el 1988, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…
Joan Fuster i Garí
Cinematografia
Distribuïdor i exhibidor d’origen valencià.
Vida Fou un dels iniciadors del lloguer de films a Espanya Treballà com a ajudant d’operador en diversos cines de Barcelona, i ja com a operador, al Palacio de la Ilusión, local inaugurat el 1901 a la Gran Via de les Corts Catalanes El 1903 s’ocupà de les projeccions de La Maravilla, i dels " intermedios cinematográficos " del teatre Lírico Home d’una gran activitat, arribà a tenir disset locals a Catalunya, Aragó, València, Madrid i les Illes Balears El 1910 s’associà amb Segundo de Chomón, i muntaren la productora i galeria de filmació Chomón i Fuster, en la qual Chomón realitzà una vintena…
Joan Albert Amargós i Altisent
Cinematografia
Compositor i clarinetista.
Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94 En el camp de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina