Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Cristòfor Veny i Melià

Cristòfor Veny i Melià
© Missioners dels Sagrats Cors
Arqueologia
Arqueòleg.
Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions…
el Tirijà
Caseria
Caseria del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), al vessant occidental de les Talaies d’Alcalà.
estalagmita

Gran grup d’ estalagmites (Cova Lechuguilla, EUA)
© Corel - David Bunnell
Geomorfologia
Hidrografia
Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació de l’aigua que cau de les estalactites.
A diferència d’aquestes, les estalagmites tenen una forma més aplanada i manquen de canal central en llur interior Unes i altres, tanmateix, acaben unint-se i formen pilars de formes sovint sorprenents
Medi, assentaments i territori
Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…
Rat-penat de bosc
El rat-penat de bosc Barbastella barbastellus es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell La seva dentició consta de…
la Serra d’en Galceran
la Serra d’en Galceran
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.
El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
© Fototeca.cat
Santuari
Convent
Santuari i antic convent dominicà del municipi de Pontils (Conca de Barberà), en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.
El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…
geoparc
Àrea amb expressió territorial i límits ben definits, que conté un nombre significatiu de llocs d’interès geològic de particular importància, raresa o rellevància escènica o estètica, i amb molt interès historicocultural i riquesa en biodiversitat.
Fou definit per la UNESCO amb la finalitat de protegir la geodiversitat i divulgar el patrimoni geològic entre el públic general Impulsats des del 2001, 17 geoparcs europeus i 8 de la Xina el 2004 crearen la Xarxa Global de Geoparcs El novembre del 2015 els estats membres ratificaren la creació dels Geoparcs Globals de la UNESCO , que el 2018 comprenia 140 d’aquestes àrees en 38 estats Als Països Catalans en formen part el Geoparc de la Catalunya Central , aprovat el 2015, i el Geoparc Conca de Tremp – Montsec 2018 Amb una extensió d’uns 1200 km 2 , el Geoparc de la Catalunya Central inclou…
el Fondó de les Neus
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor longitudinal de les serralades Subbètiques murcianovalencianes.
El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…
Henri Breuil
Prehistòria
Cristianisme
Sacerdot i prehistoriador francès.
Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina