El rat-penat de bosc (Barbastella barbastellus) es caracteritza pel fet de presentar les orelles quadrangulars i unides entre elles per la base, com s’observa en el detall del dibuix. El grup d’espècies del seu gènere és encara poc conegut i mereix una revisió taxonòmica profunda en el marc de la península Ibèrica.
Jordi Corbera, a partir de fonts diverses.
És un quiròpter fàcilment identificable perquè té les orelles molt curtes, de forma quadrangular i unides per la base sobre la part superior del cap. En plegar-les cap endavant, quasi no arriben a l’extrem del musell. La seva dentició consta de quatre incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la mandíbula superior, i de sis incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la inferior. És l’única espècie europea pertanyent al gènere Barbastella.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 35 a 44 mm, cua de 40 a 60 mm, peu de 6 a 7,5 mm, cap i cos de 44 a 60 mm, envergadura aproximada de 300 mm, longitud condilobasal de 13 a 13,6 mm, i pes aproximat de 6 a 8,5 g.
Surt tard i caça efectuant un vol baix, ràpid i pesant. Els seus refugis d’hivern i d’estiu no són els mateixos. Els primers acostumen a ser coves i fissures amb un grau d’humitat elevat i baixa temperatura (aquest és el cas del forat del Gel, al Montsec de Rúbies, al Pallars Jussà); en el decurs de l’estació freda, poden canviar d’hàbitat segons les variacions tèrmiques de l’entorn físic que els envolta. És una espècie molt resistent a les baixes temperatures, com prova el fet que se l’hagi vist en coves on eren inferiors als 0 °C. S’ha comprovat que fa migracions estacionals. Els refugis d’estiu són constituïts per arbres i cases abandonades. És una espècie poc gregària que a l’estiu forma petites colònies reproductores i a l’hivern es distribueix aïlladament o en grups reduïts. La reproducció no difereix del model esmentat per als altres rats-penats vespertilionins. El part es produeix entre el maig i el juny i la femella pareix una o dues cries.
Àrea de distribució del rat-penat de bosc (Barbastella barbastellus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Se la considera una espècie centreuropea pròpia de climes temperats-humits, que també pot trobar-se als axèrics-freds. Habita la major part d’Europa central, s’estén fins al N d’Àfrica i arriba, per l’E, fins al Caucas. El seu biòtop típic és el bosc, característica que es reflecteix en la denominació vulgar. Entre altres llocs, se n’ha comprovat l’existència al forat de la vall Closa, a prop de Vilada (Berguedà), a la cova de Feixasses, al terme de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), al forat del Gel al Montsec de Rúbies (Pallars Jussà) i a Orpesa (Plana Alta). Pel que fa a la distribució altitudinal, se l’ha localitzat a regions muntanyoses fins a 2000 m.