Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Organización Revolucionaria de Trabajadores
Partit polític
Organització fundada al setembre de 1969 a Madrid, quan el sindicat catòlic Acción Sindical de Trabajadores (1963) es radicalitzà i es convertí en partit.
A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…
Malàisia 2010
Estat
L’inici de l’any va estar marcat pels atacs d’uns quants radicals sobre diverses esglésies catòliques arreu del país en resposta a l’autorització judicial de l’ús del nom d’Aqà als cristians per a referir-se al seu Déu No obstant això, la crida a la calma del Govern i de les autoritats religioses va tenir efecte i els incidents van acabar ràpidament No va ser aquest el cas del judici contra l’exviceprimer ministre Anwar Ibrahim, el qual es va perllongar durant diversos mesos i al qual va acompanyar un alt nivell de tensió Acusat de sodomia, Ibrahim va reiterar que el seu judici…
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
bandejat
Història
A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o a constituir-se presoner.
Fetes les crides, si no es presentava, era publicat un nou ban en el qual hom feia públic que aquella persona tenia la consideració de bandejat, que podia ésser pres per qualsevol dels vassalls de la jurisdicció i dut a la cort i, a més, perseguit per via fora i sometent via fora
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
Tony Robert Judt
Historiografia
Historiador britànic.
De pares jueus russos no religiosos, el 1969 es graduà en història a Cambridge, on també completà el doctorat el 1972 Posteriorment fou professor d’història moderna de França fins el 1978 Després d’una estada a la Universitat de Califòrnia, retornà a la Gran Bretanya el 1980 i fou professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford fins el 1987, que passà a la Universitat de Nova York, on ocupà la càtedra Erich Maria Remarque d’estudis europeus Escriví diversos llibres sobre l’Europa contemporània, especialment sobre l’esquerra francesa de la postguerra Socialism in Provence 1871-1914…
Laurent Koudou Gbagbo
Política
Polític de Costa d’Ivori.
Graduat en història el 1969 per la Universitat d’Abidjan, el 1970 començà a exercir la docència al Lycée Classique d’aquesta ciutat Obtingué també un doctorat per la Sorbona de París 1979 En 1971-73 fou empresonat per les seves activitats d’oposició al president Félix Houphöuet Boigny , i l’any 1982 fundà el Front Popular Ivorià FPI Exiliat a França entre el 1985 i el 1988, el 1990 disputà infructuosament la presidència a Houphöuet Boigny i, després de la mort d’aquest, cridà al boicot a les eleccions i el 1992 fou novament empresonat L’any 2000 aconseguí el càrrec en unes presidencials…
Plataforma per Catalunya
Política
Partit polític creat el gener del 2001 a Vic, vigent fins el 2019.
Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva escissió, la…
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina