Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor, director i musicòleg valencià.
Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…
Gabriel Urbain Fauré
Música
Compositor occità.
Vida A quatre anys, la seva família s’establí a Montgauzy, on el seu pare exercí de director de l’École Normale des Instituteurs des Départaments El reconeixement de les seves extraordinàries qualitats per a la música feren que el seu progenitor el portés a París, on el presentà a Louis Niedermeyer, el qual l’acceptà immediatament com a deixeble seu Fauré ingressà a l’École de Musique religieuse et classique, coneguda també com Escola Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís Fauré hi rebé un ensenyament que diferia del que tradicionalment s’utilitzava als conservatoris El mètode es…
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz amb la seva filla Laura
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…
,
música de França
Música
Música desenvolupada a França.
Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…
piano
piano i bust de Chopin en una cel·la de la cartoixa de Valldemossa, Mallorca, dedicada al compositor
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical cordòfon amb mecanisme de martellets accionats per mitjà d’un teclat.
Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…
dodecatonisme
Música
Nom que rep el mètode de composició amb dotze sons relacionats entre ells.
Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment…
música de cambra
Música
Originàriament, el concepte música de cambra comprenia els gèneres musicals que s’executaven a la "cambra" dels prínceps, en contraposició a la música domèstica de la burgesia, o a la música religiosa, teatral i a l’aire lliure.
Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
Alfredo Casella
Música
Compositor italià.
Vida Fou un dels noms més importants a la Itàlia de la primera meitat del segle XX com a intens activador de la vida musical Nen prodigi de la música, estudià piano amb la seva mare, i a onze anys oferí el primer concert El 1900 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Louis Diémer, X Leroux i G Fauré A París feu amistat amb Maurice Ravel i Georges Enescu, els quals l’introduïren en la música de C Debussy, R Strauss, G Mahler i el nacionalisme rus, i alhora descobrí els nous idiomes de B Bartók, A Schönberg i I Stravinsky Des del 1915 exercí de professor de piano al Liceo di Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina