Resultats de la cerca

El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D…

Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…

L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…

Anomenada Ṣoan a la Bíblia, hom l’ha identificada amb l' Avaris dels hikses No és fins a la dinastia XXI 1085-945 aC que apareix a les fonts amb el nom de Djani , d’on el Tanis grec La seva antiguitat sembla remuntar-se al Regne Antic 2686-2181 aC Durant el segon Període Intermedi fou la capital de les dinasties XV 1674-1567 aC i XVI 1684-1567 aC, època durant la qual es deia Avaris La seva presa per Ahmosis significà la fi de la dominació hiksa a Egipte Durant la dinastia XXI, passà de seu del nomós XIV del Baix Egipte a capital de tot el país Entrà en decadència a partir de la…

La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels 2 000 m alt,…

És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans Era filial de l’abadia francesa de Monenque La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa Maria o Sant…

S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats…

A Barcelona, aquesta institució, anomenada Pia Almoina, començà al s XI El bisbe Arnau de Gurb i el capítol de la catedral li donaren forma jurídica nomenaren dos canonges per tal d’administrar i de regir aquesta institució, l’edifici de la qual era contigu a la catedral El papa Honori III n'aprovà la fundació el 1217 Aquesta institució barcelonina, dedicada a procurar ajut a pobres i a malalts i a donar algunes subvencions a estudiants, fou tan popular que moltes famílies li deixaren considerables rendes Assolí una gran esplendor al s XV Amb la persistència de les guerres i la crisi…

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’…

L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre generacions Aconseguits, el 1931,…