Resultats de la cerca

Viu i treballa entre Nova York i Berlín Ha estat pionera del que es designa com a videoinstallació i, també, de les produccions artístiques en les quals intervenen diversos mitjans tècnics simultàniament La seva exploració, durant trenta anys, del potencial de la tecnologia en la imatge en moviment l’ha duta a materialitzar els seus experiments en installacions que incorporen projeccions de vídeo, diapositives, performances , elements interactius, arquitectura i escultura La primera retrospectiva de la seva obra, a l’Estat espanyol, fou presentada el 2008 a Salamanca En l’àmbit internacional…

Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs,…

Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola, Josep Coll,…

Fill d’un ministre del govern de Pierre Mendès-France, estudià a l’Escola Superior de Comerç de París Treballà com a publicista i esdevingué secretari general de la joventut de la UDF President del Consell Regional de Poitou-Charentes 1988-98, diputat europeu 1989-95 i secretari general de la UDF 1995-96, fou ministre de la petita i mitjana empresa del govern d’Alain Juppé 1995-97 Senador des del 1997, després de la dimissió de Lionel Jospin a l’abril del 2002, Chirac el designà primer ministre, càrrec ratificat en les legislatives del juny La seva reforma de les pensions provocà grans…

Malauradament són poques les notícies que han pervingut d’aquesta fortalesa A mitjan segle XIII el terme pertanyia a Pere de Cubells, que en el seu testament de l’any 1259 cedí als templers de la comanda de Barbens el castell i el lloc de Castellsalvà, juntament amb els delmes del lloc De la darreria del segle XIII hi ha referències d’un plet esdevingut entre els homes de Belianes i Castellsalvà per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1381 l’infant Joan va vendre a carta de gràcia la jurisdicció del lloc, juntament amb la de Belianes, a Jaume de Pallars No ha pervingut…

El papa Pau V el nomenà cardenal i el designà per a administrar l’arquebisbat de Toledo 1619, però ell esmerçà la seva vida en activitats militars i diplomàtiques L’any 1632 el seu germà Felip IV el nomenà lloctinent de Catalunya, a fi que un membre reial presidís la cort de Barcelona del 1632 Cessà en el càrrec pel maig de l’any següent, i aleshores fou nomenat governador a Milà 1633-34 En plena guerra dels Trenta Anys, li fou encarregada la governació dels Països Baixos 1634-41 abans d’anar a Brusselles derrotà els suecs i els prínceps protestants alemanys a Nördlingen 1634…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i …

La principal formació opositora, el Moviment Popular Democràtic Unit PUDEMO, actualment en la clandestinitat, va anunciar que no es presentaria a les eleccions que s’han de celebrar a finals del 2018 En la consulta, en la qual no poden participar els partits polítics, prohibits al país, s’escullen 55 dels 65 membres de l’Assemblea Els 10 restants són designats pel rei Mswati III, el qual també escull 20 dels 30 senadors L’Assemblea en nomena els altres 10 Malgrat les pressions dels donants i de Sud-àfrica, el rei Mswati III governa com un monarca absolut i malbarata els recursos públics en…

A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per…

Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…