Resultats de la cerca
Es mostren 2903 resultats
Salvador Lletget
Literatura
Dret
Notari i editor.
Ciutadà de Barcelona, era notari públic que podia exercir el seu ofici a tot Catalunya comtats de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona es conserven onze volums de documentació que, com a notari, elaborà durant el període 1537-81 Manuale primum , Secundum manuale contractum , Tercium manuale , Manuale quartum , Manuale instrumentorum et contractuum quintum , Sextum manuale contractuum , Manuale septimum contractuum , Octavum manuale , Primus liber testamentorum , Plec de testaments i Plec d’inventaris i encants El 1547 edità el…
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador i monjo.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes…
Josep Danon i Bretos
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins…
Archivo General de la Administración
Arxiu intermedi de l’administració central creat pel decret 914/1969 i continuador de l’Archivo General Central d’Alcalá de Henares, destruït el 1939.
Les obres de l’edifici —situat també a Alcalá de Henares i dissenyat per Juan Segura de Lugo— finalitzaren el 1973 els primers fons ingressaren un any abans i fou inaugurat oficialment el 1976 María del Carmen Pescador del Hoyo dirigí l’arxiu durant els deu primers anys La primera etapa 1972-85 es caracteritzà per la salvaguarda del patrimoni documental als seus dipòsits arribaren gran quantitat de fons i les transferències administratives que no s’havien efectuat des de la desaparició de l’Archivo General Central La segona etapa, a partir del 1985, es caracteritza per la finalització de la…
Manuel Llanas i Pont
Literatura
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…
,
arxius comarcals de Catalunya
Historiografia catalana
Institucions integrades en l’organització arxivística de la Generalitat, juntament amb els arxius centrals administratius i l’ANC.
Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…
Còdol-rodon

Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages
Clausura del diari ""Egin’’
El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón ordena la clausura cautelar del diari basc ""Egin’’ i de l’emissora de ràdio Egin Irratia Després d’un registre policíac fet a la seu del diari, són arrestats deu antics dirigents d’Orain, l’empresa editora del diari i de l’emissora, i el seu actual administrador, sota l’acusació de pertànyer a una banda armada o collaborar-hi Segons Garzón, la documentació requisada mostra indicis que ""Egin’’ formava part de la xarxa de finançament d’ETA L’endemà mateix, l’equip d’""Egin’’ treu al carrer un nou diari, ""Euskadi Información’’
Miquel Selma
Música
Mestre de capella i compositor, probablement d’origen valencià.
La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç
Marcelino Menéndez Pelayo
Música
Historiador i erudit castellà.
La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina