Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Sant Esteve de les Vinyes (Paçà)
Art romànic
La reunió celebrada el 18 de desembre del 993 al castell de Castellnou, a fi de delimitar el territori de Torderes alludeix a una creu de camins, entre “la via que ve de Sant Pere de Paçà i el sender que ve de Sant Esteve” És la primera menció d’aquesta església, encara esmentada del segle XII al segle XV “via qui vadit de Pacíano ad Sanctum Stephanum” , 1198 “ecclesia d Stephanide Vineis” , 1163 “S Stephanys de Vineis, parrochie S Petri de Passano” , 1409 Fou donada amb la parròquia de Sant Pere al monestir del Camp pel bisbe Udalgar entre el 1130 i el 1148 Aquesta església…
Arnau Ramon de Biure
Cristianisme
Abat.
De llinatge de cavallers, probablement empordanesos Fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI 1348 La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia testat a favor del monestir durant l’absència i la suposada mort del fill El crim fou execrat públicament pel rei Pere III Una escultura del Museu d’Art de Catalunya és dubtosament atribuïda al sepulcre de l’abat Fragments de l’alba i la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de…
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…
Artur Carbonell i Carbonell
Cavalls rebels (1971), d’Artur Carbonell i Carbonell
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i director teatral.
Participà activament en el corrent surrealista La seva obra fou donada a conèixer per la revista L’Amic de les Arts Exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1930, presentat per Sebastià Gasch, i també en una de les exposicions de l’ADLAN Com les de Joan Miró, les seves pintures presenten fons que suggereixen espais, formes isolades, com volums transparents, i línies capçades, en equilibri mecànic Del 1930 al 1936 presentà a Sitges i a Barcelona obres de teatre contemporani Cocteau, O’Neill, Pirandello i clàssic Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona 1940, des del 1941 dirigí i…
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors…
exterioritat
Filosofia
Mot empreat en filosofia per a parlar d’una realitat transcendent al subjecte cognoscent.
Hi ha diverses maneres d’entendre aquesta transcendència, segons que es negui o s’afirmi la possibilitat de conèixer el món exterior semblant a aquest problema és el de la natura de l’exterioritat Fonamentalment hi ha dues posicions respecte al tema de la cognoscibilitat del món exterior el realisme i l’idealisme El realisme afirma que hi ha un món exterior independent del subjecte cognoscent, però hi ha moltes maneres de sostenir aquesta independència realisme ingenu, crític, transcendental L’idealisme, en canvi, afirma que el món exterior no és independent del subjecte cognoscent Heidegger…
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre els Evangelis…
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que…
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
taxa d’analfabetisme
Educació
Proporció d’analfabets sobre la població total considerada.
Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d’analfabetisme i les edats considerades varien d’un país a l’altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d’altres només l’autòctona uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d’altres, no També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d’analfabetisme més alta per un mateix grau d’escolarització Finalment, certs països només consideren alfabets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina