Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
Ludomir Rózycki
Música
Compositor polonès.
Estudià piano i composició al Conservatori de Varsòvia, i després ho feu a Berlín amb E Humperdinck El 1907 dirigí òpera a Lwów i fou designat professor de piano al conservatori de la ciutat Després d’una altra estada a Berlín, tornà a Polònia i esdevingué director a l’Òpera de Varsòvia Participà en la fundació de la Unió de Compositors Polonesos 1926, de la qual fou el primer president El 1930 esdevingué professor del Conservatori de Varsòvia i rebé el Premi de l’Estat A partir del 1945 impartí classes al Conservatori de Katowice Li ha estat reconegut un notable domini dramàtic…
melodrama
Música
Composició musical, o part de composició, de caràcter teatral, en la qual un o més actors declamen un text sobre una base musical que està pensada per a reforçar l’efecte de les paraules.
En alguns casos només hi ha un personatge i aleshores rep el nom de monodrama o dos duodrama El gènere fou moda al segle XVIII, arran de les primeres creacions d’aquest estil Pygmalion , 1775, de Jean-Jacques Rousseau Jirí Antonín Benda també en compongué, i es feu famós amb alguns dels seus duodrames El procediment tingué una forta volada els darrers anys del segle XVIII i els primers del segle XIX, i fou adoptat per diversos compositors com a recurs dramàtic en algunes escenes crucials d’òperes Zaide , de Mozart Fidelio , de Beethoven Der Freischütz , ’El caçador furtiu', d’A…
Museu de les Arts Escèniques
Museu
Centre museístic integrat en els Serveis Culturals de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Conté informació i materials de característiques molt diverses, representatius de totes les èpoques i gèneres gravats, fotografies, cartells, programes, autògrafs, correspondència, figurins, indumentària, titelles, màscares, etc Destaca la presència d’un important patrimoni pictòric, que inclou obres de pintors com ara Casas, Nonell o Rusiñol El nucli inicial del museu té el seu origen en la collecció particular de Marc-Jesús Bertran, que l’any 1923 soincorporà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic impulsada per la Diputació de Barcelona, que posteriorment esdevingué l’Institut del…
Kathleen Turner
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Després d’estudiar art dramàtic a la Universitat de Missouri i assistir a la Central School of Speech and Drama de Londres, s’installà a Nova York i debutà en diferents programes i anuncis per a la televisió El primer film que protagonitzà fou Body Heat 1981 de LKasdan Aconseguí la nominació a l’Oscar per Prizzi's Honor 1985 de JHuston Altres pellícules en les quals ha participat són Remancing the Stone 1983, Crimes of Passion 1984, The Jewel of the Nile 1985, Peggy Sue Got Married 1987, Julia and Julia 1987, The Accidental Tourist 1988, The War of the Rose 1989, Undercover Blues…
Thomas Ostermeier
Teatre
Director teatral alemany.
Estudià direcció d’escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín 1992-96 Després de treballar amb Manfred Karge a Weimar i al Berliner Ensemble, debutà amb les direccions d’escena a l’Studio de Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, de BBrecht, i La desconeguda , d’ABlok Entre el 1996 i el 1999 dirigí la Baracke au Deutsches Theater, de Berlín, on presentà els muntatges Suzuki 1997, d’ASchipenko, i Shopping & Fucking 1998, de MRavenhill, entre d’altres Nomenat membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín 1999, entre el…
Stéphane Audran
Cinematografia
Pseudònim de l’actriu de cinema francesa Colette Dacheville.
Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le…
Amador Famadas i Blanchart
Música
Tenor català.
Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà especialment…
Eusebi Güell i López

Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la…
, ,
Emil Petrovics
Música
Compositor hongarès.
Estudià a Budapest amb S Viski, R Sugár i F Farkas Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964 Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es…
DomènecCorominas i Prats
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Metge, escriptor i dibuixant.
Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques 1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina