Resultats de la cerca
Es mostren 11302 resultats
Revista Valenciana de Filologia
Publicacions periòdiques
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial de València, que aparegué el 1951.
Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin de temes relacionats amb el País Valencià, sobretot dels seus aspectes lingüístics Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular Fou dirigida per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis Entre d’altres autors, la revista conegué la collaboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Josep Gulsoy,…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
Terme
Historiografia catalana
Revista anual d’història apareguda el 1986, coeditada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i per l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.
En un principi, l’objectiu fou recuperar el patrimoni històric i documental de Terrassa i el seu territori, tenint en compte la institució que l’acull, l’Arxiu Històric Comarcal Rep ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Terrassa Hi publiquen articles els investigadors de l’entorn de l’Arxiu i del Centre d’Estudis i també omple un buit en la manca de publicacions bibliogràfiques i periòdiques dins el món de la difusió d’estudis històrics locals a Terrassa Potencia una perspectiva que contribueix a enriquir els models…
beca
Educació
Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.
Generalment és concedida com a fons d’estudis becaris a estudiants ben dotats que manquen de recursos econòmics, com a préstec, el qual s’ha de reintegrar durant la vida professional, com a contribucions provinents de diverses empreses o organitzacions o com a subsidis per als estudiants postgraduats per a investigació La política de concessió de beques depèn de la consideració inicial de llur utilitat aconseguir que el màxim d’alumnes puguin fer uns estudis, convertint-los en gratuïts, combinar l’estudi i el treball, considerar tot estudi com a treball remunerat, etc
Trabajos varios del SIP
Sèrie de monografies publicades pel Servei d’Investigació Prehistòrica el 1937 i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció historicoarqueològica).
D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigació Prehistòrica secció del CSIC, dependent de la Diputació Provincial de València Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier, etc Els…
Las monedas catalanas
Historiografia catalana
Obra escrita per Joaquim Botet i Sisó, publicada en tres volums en 1908-11 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la…
Ruta
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats a Barcelona (al barri de Vallcarca) el 1928 pel director Josep Amich i Bert, Amichatis, que dirigia els doblatges i la sincronització, juntament amb el tècnic Albert Gasset.
Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La…
reconeixement de crèdits
Educació
Aprovació i acceptació per una Universitat dels estudis cursats per un alumne en una altra universitat com a equivalents als de la pròpia.
Té en compte, a més dels continguts docents, la durada dels estudis i els sistemes d’avaluació El reconeixement de crèdits és necessari per als estudiants que desitgen acollir-se als programes de mobilitat i d’intercanvi que promou la Unió Europea, com ara l’Erasmus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina