Resultats de la cerca

Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’ornamentació…

Conegut també com a postexpressionisme, s’inicià vers el 1920 amb l’obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de Carlo Carrà i el grup Valori Plastici , fou continuat per Roy i René Magritte, els seus principals representants, i per Paul Delvaux, Otto Dix i Balthus Durant els anys trenta i quaranta es desenvolupà amb una gran força als EUA

Destacà individualment en una etapa 1974-76 en la qual el seu club, el CN Atlètic, era a la part baixa de la classificació de primera divisió Amb la selecció estatal assolí el subcampionat d’Europa júnior 1975 Ja amb l’equip absolut, participà en els Jocs Mediterranis 1976, on conquerí la medalla de bronze i s’anotà cinc actuacions internacionals

Fou ciclista professional entre el 2000 i el 2005 amb l’equip Relax-Fuenlabrada Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 2001 i una altra de la Volta a Aragó 2004, i completà dues edicions de la Vuelta a Espanya 2002, 2003 Assolí les voltes a Galícia 2006, 2007 i Salamanca 2007 i el Gran Premi Àrea Metropolitana de Vigo 2007

Debutà en la UD Gràcia, i jugà amb el Badalona i el Sabadell 1939-41, abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1942-44 Disputà com a extrem 27 partits i marcà 11 gols Després de la seva etapa blaugrana jugà amb el Constància d’Inca, el Girona, el Martinenc i el Badalona Jugà amb la selecció catalana en cinc ocasions 1936-42

En la darrera etapa de la Volta Ciclista a França el britànic Chris Froome, de l’equip Sky, guanya en la classificació general i s’emporta el seu tercer Tour, després de les victòries del 2013 i el 2015 El francès Romain Bardet AG2R La Mondiale i el colombià Nairo Quintana Movistar aconsegueixen la segona i la tercera posició, respectivament

Hi ha agicultura de secà i ramaderia Té explotacions mineres d’urani És la darrera etapa del camí de Sant Jaume abans d’entrar a terres gallegues Hi destaquen l’església de San Francisco, la collegiata de Santa María s XVI, el convent de la Anunciada s XVII i l’hospital de Santiago, avui convertit en el collegi de la Divina Pastora

Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional