Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
Ramon Gual i Casals
Educació
Promotor cultural.
Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la…
Pere Salvà i Mallén
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i bibliògraf.
Fill de Vicent Salvà i Pérez , seguí el seu pare a l’exili 1824 i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la llibreria installada allà Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872
,
Bartomeu Costa-Amic
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Editor i polític.
Estudià a l’escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotskij S’exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Publicaciones Panamericanas, Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor Fou l’editor que publicà més llibres en català a l’exili prop de seixanta, i més de mil cinc-cents llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989
,
León Felipe
Literatura
Nom amb què és conegut León Felipe Camino, poeta castellà.
La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman
David Sanahuja i Saperas
Literatura catalana
Poeta.
Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita
,
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…
El Poble Català
Periodisme
Diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, publicat a Barcelona des de l’11 de maig de 1906 al 14 d’abril de 1918.
Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…
música lituana
Música
Art musical conreat a Lituània.
La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de Lituània…
Fundació de la Crida Nacional per la República
El Pavelló del Nou Congost de Manresa acull l’acte de presentació de la Crida Nacional per la República, l’espai independentista amb vocació transversal impulsat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, que hi pren part des de Brusselles a través d’una retransmissió per pantalla El moviment és encapçalat també pel president efectiu, Quim Torra, que hi participa amb un discurs, i Jordi Sànchez, des de la presó de Lledoners a través d’una carta El nou moviment, que ha de ser l’embrió d’un nou partit, admet la militància en d’altres i és previst que es dissolgui quan Catalunya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina