Resultats de la cerca
Es mostren 3846 resultats
Capó
Família de pastors protestants fundada per Joan Capó i Pons (Maó 1852-1909), que, durant quatre generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera…
Banū Ġāniya
Família berber que a l’època almohade s’independitzà a les Illes Balears i Ifrīqiya.
'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les Illes Balears, mentre que ‘Alī…
Casa Editorial Espasa
Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d’Espasa Germans.
Ultra El Mundo Ilustrado , edità el Diccionari de la llengua catalana 1864-65, de Labèrnia, la Gramàtica catalana , d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes 1875, de Frederic Soler Durant un període 1881-97 s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’ Espasa i Companyia Pau Espasa es retirà del negoci el 1877 Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novelles en fascicles i publicacions periòdiques Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola…
Castell de Rocafort (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué feudatari i…
Castell d’Alentorn (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…
Figueroa
Llinatge noble de Galícia estès per Castella.
És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez…
ducat de Suffolk
Història
Títol anglès concedit el 1448 a William de la Pole (mort el 1450) sobre el marquesat de Suffolk, que li havia estat donat el 1444 essent ja cinquè comte de Suffolk.
El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a la corona el 1551 El comtat de Suffolk fou creat el…
Vítiza
Història
Rei visigot (695-710).
Era fill d’Ègica i d’una seva primera muller El seu pare l’associà al tron el 695 i l’envià a governar el regne sueu, i residí a Tui de Galícia A la mort d’Ègica 702, Vítiza governà sol a Toledo Les poques notícies que hom coneix del seu regnat s’enfosqueixen davant la realitat de la invasió musulmana ocorreguda en morir Vítiza Com a governant es mostrà clement amb els seus enemics que havien patit confiscacions sota el seu pare Devia ésser persona de caràcter dèbil, puix que la seva política poc enèrgica fomentà el malestar general, que conduí el país a la desfeta És veritat, però, que…
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina