Resultats de la cerca
Es mostren 8944 resultats
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
volsc | volsca
Història
Individu d’un antic poble del Laci, Italia, de llengua oscoúmbrica, que s’establí (segle V aC) a la zona compresa entre Velletri i Formia, la mar i el riu Sacco (se’n fa ressò la llegenda de Coriolà).
Membres de la lliga llatina, foren sotmesos a Roma s IV aC Hom no en coneix gairebé res, fora que eren governats per dos meddices
ciclitis
Oftalmologia
Inflamació del cos ciliar de l’iris.
D’origen gairebé sempre traumàtic o infecciós, sol anar acompanyada d’inflamació de l’iris iridociclitis , i és simptomàtica la minva accentuada d’agudesa visual
Venus de Lespugue
Davant i darrere de la Venus de Lespugue
Estatueta femenina de vori de mamut de 14,7 cm de llargària trobada a la localitat de Lespugue (Gascunya) i que es conserva al Musée de l’Homme de París.
Hom creu que és un ídol de la fecunditat, per la seva esteatopígia exagerada Els seus volums, estilitzats, són tractats d’una manera gairebé abstracta
Ateneu
Història
Literatura
Erudit de llengua grega, recordat per la seva obra en trenta llibres, després reduïts a quinze, El banquet dels savis.
Escrita en forma de diàlegs, i de valor literari desigual, té un abast gairebé enciclopèdic i dóna notícies inapreciables per al coneixement de l’època
Sant Francesc de ses Salines
Parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), on hi ha les antigues i importants salines i l’aeroport d’Eivissa.
Ocupa la part més meridional de l’illa d’Eivissa Població dispersa, amb alguns petits nuclis de concentració L’església resta gairebé aïllada, vora els estanys
arç blanc
arç blanc amb fruits
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell.
Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
adelita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de calci i magnesi hidratat, CaMgAsO4(OH).
Cristallitza en el sistema ròmbic, es troba gairebé sempre informe i disseminada té fractura conoidal i color gris Té duresa 5, i pes específic 3,7
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies