Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà Bagada s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt…
manicomi
Establiment dedicat a allotjar i, més modernament, a tractar de guarir els malalts mentals.
El fet que fins al segle XVIII la bogeria fos considerada simplement com un perill social determinà que els malalts mentals fossin tractats en un règim pràcticament penal i que hom els apliqués com a única teràpia la sagnia, els cops i les cadenes França i Anglaterra foren els primers estats que establiren una legislació conforme a les exigències derivades d’una nova comprensió de la bogeria com a malaltia Les modernes tècniques psiquiàtriques, d’altra banda, han aconseguit notables progressos en la guarició dels malalts mentals, mitjançant l’aplicació de diversos mètodes adequats als…
Claudi Ametlla i Coll
Periodisme
Política
Literatura catalana
Periodista, assagista i polític.
Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…
, ,
Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant
Nom que, l’any 1856, adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial
, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista demanà la concessió de les línies d’Alcázar de San Juan a Ciudad Real 1859, d’Albacete a Cartagena 1859, de Manzanares a Còrdova 1860 i de Valladolid a Ariza 1891 absorbí les línies de Castillejo a Toledo 1858, la de Sevilla a Huelva 1877, la de Mèrida a Sevilla 1880, la Compañía del Ferrocarril de Córdoba a Sevilla 1875, la Compañía del Ferrocarril de Ciudad Real a Badajoz 1881, la SA para la Construcción y Explotación del Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca 1884 i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França 1891,…
Aula Museu Carles Salvador
Museu
Museologia
Institució cultural i museística inaugurada l’any 2008 a Benassal (Alt Maestrat) per la Fundació Carles Salvador, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i l’ajuntament de Benassal.
Recull el llegat de Carles Salvador i Gimeno, poeta, mestre i gramàtic, figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica
Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima
Companyia fundada el 1926 a Mataró per a explotar la línia de tramvia d’aquesta ciutat a Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28 de maig de 1928.
La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 9 d’octubre de 1965
Torrevella
Port de Torrevella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà 1,09 km 2 i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata, el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila la perifèria septentrional i occidental de les llacunes forma glacis que mosseguen el Pliocè ambdues són separades per un ensellament bombat i abarrancat de la mar les…
Agència Tributària de Catalunya
Dret
Organisme autònom administratiu adscrit al departament d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya.
Ens previst a l’article 204 de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , té per funció la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per delegació de l’estat, dels tributs cedits totalment per l’estat a la Generalitat de Catalunya Així mateix, l’Agència Tributària de Catalunya també pot gestionar, per delegació, altres tributs estatals i establir mecanismes de collaboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, entre els quals l’estatut preveu un consorci amb participació paritària de les dues agències…
Societat Coral El Micalet
Música
Societat fundada a València l’any 1893 amb el nom de Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet.
Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner, que funcionava com a…
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina