Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
autoecologia
Ecologia
Part de l’ecologia que estudia els éssers vius considerats individualment, tenint en compte llurs necessitats i reaccions i, també, la influència que els factors del medi exerceixen damunt d’ells.
És un terme ja en desús que s’oposa a la sinecologia o ecologia de les comunitats
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
Francesc Gimeno i Arasa

Autoretrat amb boina, 1917
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…
nesosilicat
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels minerals del grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir una estructura en la qual els tetràedres de (SiO)4 - són disposats individualment i només van lligats entre ells per cations.
Els nesosilicats, anomenats també ortosilicats , presenten un empaquetat dens, la qual cosa els confereix molta densitat i una gran duresa D’altra banda, l’absència de cadenes i d’exfoliació repercuteix en el caràcter quasi sempre equidimensional de llurs cristalls El zircó n'és un bon exemple
Jaume Pérez i Montaner
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992, Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…
,
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…
tennis de taula

Equipament de tennis taula : taula, pales i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Modificació del tennis jugada amb pales primes i una pilota de cel·luloide de 40 mm de diàmetre i 2,7 g de pes sobre una taula rectangular d’1,525 m d’ample, 2,74 m de llarg i 76 cm d’alçada.
Normes i reglament La taula és dividida en dues meitats per una xarxa transversal de 15,25 cm d’alçada fixada a dos pals de la mateixa mida situats a 15,25 cm per fora la línia lateral de joc Les partides de tennis de taula es juguen a vint-i-un punts sempre que el primer que hi arriba guanyi com a mínim per dos punts cada cinc punts canvia el torn del servei Joc relativament modern ~1880, els britànics i els nord-americans se'n discuteixen la invenció També és anomenat ping-pong Els Països Catalans foren pioners en la introducció del tennis de taula a l’Estat espanyol A la…
càmping
Esport
Forma de turisme popular consistent a sojornar, individualment o en grup, en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravanes, dins l’àrea d’una zona especialment agençada o en un camp obert.
Bé que pot prendre la forma de l'acampada o ésser practicat lliurament en un emplaçament discrecional, el càmping és practicat, en general, en llocs dotats de serveis La majoria dels clubs de càmping i de les societats existents arreu del món depenen de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning
puntejat
Música
Tècnica d’execució pròpia dels instruments de corda pinçada que consisteix a polsar individualment les cordes de l’instrument, amb la punta dels dits de la mà o amb l’ajut d’un plectre.
La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina