Resultats de la cerca
Es mostren 3186 resultats
corn marí

Corn marí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en una closca de cargol de mar amb un forat al seu vèrtex o en un costat que produeix un so molt fort, semblant al d’una trompa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical
joc de campanes
Música
Instrument de percussió consistent en un conjunt de campanes, generalment de diferents mides -i, doncs, diferent afinació-, unides entre si per alguna mena de suport o bastidor.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels…
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
àmbit
Música
La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.
En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final,…
col legno
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar les cordes de l’instrument utilitzant la vara de fusta (legno en italià) de l’arc en lloc de les cerres.
D’aquesta manera, la intensitat de l’instrument disminueix l’arc produeix molt poca fricció sobre les cordes i el seu timbre varia notablement De vegades es distingeix entre col legno battuto l’arc colpeja les cordes i col legno tratto l’arc frega les cordes Per a indicar que cal tornar a fer servir l’arc de la manera habitual s’escriu arco
chalumeau
Música
Des de la meitat del segle XVIII, nom del registre més greu del clarinet que pren el nom francès de l’instrument que fou el seu antecessor i que pràcticament sols podia emetre aquestes notes.
La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic
pandereta

Pandereta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta d’un marc circular de fusta que subjecta una membrana o pell tensada per una cara.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de…
pirheliòmetre
Meteorologia
Instrument destinat a la mesura de la radiació solar directa, l’element fotosensible del qual és situat en el fons d’un tub ennegrit o bé és envoltat per una sèrie de diafragmes, de tal manera que només pugui rebre radiació solar directa.
Les observacions són efectuades quan el cel és completament esboirat, per tal d’assegurar-se que la radiació difusa sigui mínima Antigament, aquest tipus d’instrument era anomenat actinòmetre , però avui dia hom empra aquest terme per a designar els pirheliòmetres de poca precisió
tub de Pitot

Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és deguda només al…
orpheus

Orpheus
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, inventat al segle XIX, que consisteix en una petita capsa en forma de piano de cua, d’uns 90 cm de llargada per uns 50 d’amplada, que conté vint-i-quatre cordes al seu interior.
El suport programat del so és un disc de cartó perforat de 33 cm de diàmetre que emmagatzema una sola peça El mecanisme de lectura mecànica per lleves s’acciona amb una maneta lateral L’ orpheus fou un instrument rar que construí a Leipzig l’empresa Paul Ehrlich & Co, la qual fabricava capses de música amb lectura per disc, amb una patent de l’any 1886
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina