Resultats de la cerca

Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del capítol de Roda…

Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu visigòtica de Lleida, i en…

Es va signar un nou acord de pau entre el president, Salva Kiir, i el dirigent de la rebellió, Riek Machar, al setembre a Addis Abeba Etiòpia En aquesta ocasió, l’acord va semblar més ferm, ja que Machar va tornar a Juba, la capital, en una cerimònia a final d’octubre, en la qual van assistir diversos caps d’estat de la regió Machar havia deixat la capital dos anys abans, quan l’exèrcit va atacar les posicions de les seves tropes Segons l’acord, Machar recuperarà el càrrec de vicepresident i es reprendran els treballs de la comissió que ha de decidir el nombre d’estats i els seus límits…

S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx amb el port de Santa Pola, Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel La concòrdia configurà definitivament el País Valencià llevat d’algunes rectificacions posteriors i suposà l’anullació del tractat d’Almirra del 1244 La imprecisió del text de la concòrdia obligà a…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Es divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns…

Regent de la tresoreria de la generalitat Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial Miquel de Salbà i de Vallgornera , que havia estat un íntim collaborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria 1653-56 El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia Posteriorment fou nomenat lloctinent general de…

Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canalde Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros…

Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia científica…

Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der Wissenschaft ‘…