Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
SQUID
Electrònica i informàtica
Aparell que permet detectar camps magnètics molt febles, fins a milers de milions de vegades menys intens que el de la Terra, com els produïts per un conjunt de pocs milers de neurones.
El SQUID pot ésser utilitzat per a estudiar el magnetisme del cervell neuromagnetisme La utilització dels actuals superconductors obliga a tenir l’aparell en heli líquid, a molt baixa temperatura, amb el cost addicional que això representa
nitrometà
Química
Derivat mononitrat del metà.
És un líquid oliós que es fon a -29°C i bull a 101,2°C, obtingut com a producte secundari en la nitració del propà La seva sal sòdica té propietats explosives És emprat com a combustible de coets
piran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom d’oxigen.
En són possibles dos isòmers, anomenats 2 H -piran i 4 H -piran, també anomenats α i γ-piran, respectivament, el darrer dels quals és un líquid incolor que bull a 80°C, soluble en alcohol, èter i benzè
arecolina
Bioquímica
Farmàcia
Principal alcaloide de l’areca, constituït per l’èster metílic de l’arecaïdina.
Líquid fortament alcalí, que bull a 209°C, miscible amb aigua, alcohol i èter En farmàcia és emprat el seu bromhidrat Té una acció colinèrgica semblant a la muscarina És emprat també com a tenífug i purgant en veterinària
hidrogenosulfit de calci
Química
Sal de calci, presentada comercialment en solució aquosa, preparada per dissolució de sulfit de calci en una solució saturada de diòxid de sofre.
Líquid incolor o groguenc fortament reductor, de propietats lleugerament àcides, és emprat com a germicida, conservatiu i desinfectant, i especialment com a agent anticlor en el blanqueig tant tèxtil com del paper És anomenat també bisulfit de calci
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2.403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d10 4s2 4p1; hom en coneix dos isòtops: 69Ga (61,5%) i 71Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és…
criocirurgia
Tècnica operatòria basada en l’aprofitament dels efectes que les temperatures molt baixes tenen sobre els teixits orgànics.
Les substàncies criogèniques més utilitzades són el diòxid de carboni i el nitrogen líquid Bé que aquesta tècnica és usada en força disciplines mèdiques, es destaquen les seves aplicacions en els camps de l’oftalmologia i la dermatologia criocauterització
zingiberè
Química
Sesquiterpè òpticament actiu que ocorre a la natura, en la forma levogira, com a constituent de l’essència de gingebre.
És un líquid incolor, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 140°C/20 Torr Hom l’obté de les seves fonts naturals, i és emprat com a aromatitzant en perfumeria i en la indústria alimentària
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic
regel
Física
Geologia
Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.
És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina