Resultats de la cerca

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le Havre, on li…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951,…

Formà part de la generació Nos, creadora de la prosa gallega moderna Figura destacada del partit galleguista, fou diputat a les corts constituents del 1931 Catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago, escriví Guía de Galicia 1926, estudi de la realitat geogràfica, històrica i cultural del seu país, i Síntesis xeográfica de Galicia 1926 Com a historiador s’ocupà sobretot del s XVIII Síntesis histórica do século XVIII en Galicia , 1969 i de les arrels de les peculiaritats gallegues Ensayo histórico sobre la cultura gallega , 1933 Excellí especialment com a novellista Os camiños da…

Estudià al Conservatori Musical del Liceu amb Jaume Francesc Puig L’any 1986 guanyà el premi del Concurs Internacional Francesc Viñas Debutà a Palma de Mallorca amb Carmina Burana l’any 1987 i inicià una carrera professional interpretant papers del repertori de tenor líric lleuger el Comte, Nadir, Don Ottavio, Fernando, etc L’any 1992 debutà al Teatre del Liceu amb el paper de Percy d’ Anna Bolena al costat d’Edita Gruberova, representació que tingué una excellent acollida del públic i la crítica A partir d’aquí emprengué una carrera internacional,…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l’ Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…

Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la qualitat, però…

Músic precoç, rebé lliçons de piano de G Cendoya i d’harmonia de B Pagola Entre el 1901 i el 1906 estudià a la Schola Cantorum de París Un mal en una mà li feu reorientar la carrera pianística cap a la composició De les primeres obres que escriví destaquen el Quatuor à cordes sur des thèmes populaires basques 1905, Irurak bat , per a orquestra 1906, l’obertura per a banda Bidasoa 1907, la marxa per a orquestra Euskal Festara 1908, Cantos vascos , per a cor mixt, la Rapsodia vascongada , per a piano 1909, i música per a orgue En totes elles es fa evident la predilecció per la música popular…

El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música instrumental també hi…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, es formà com a cantant amb C Dahmen i M Barrosa Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa El 1961 ingressà a la companyia lírica de J Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B Nilsson i M Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué, entre altres…

A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat Fixà la seva residència a…